dimarts, 30 de novembre de 2010

Faigs, sequoies i fonts al Montseny. Santa Fe del Montseny-Santa Fe del Montseny



(Excursió realitzada el 28/11/2010)
Iniciem la caminada a l'aparcament que hi ha a la mateixa carretera, just al davant del Centre d'Informació. Anem en direcció a l'hotel de Santa Fe, deixant a l'esquerra el centre, al jardí del qual tres espectaculars sequoies li donen un aire californià al conjunt. Una mica més enllà un camí a l'esquerra, habilitat per a persones amb mobilitat reduïda, ens porta, en suau descens, fins a la Riera de Santa Fe, que creuem per un pontet de fusta. En aquest punt hem de seguir de front, passant pel costat de l'Escola de Natura de Can Lleonart que ens queda a la dreta.
A partir d'aquí el camí està perfectament senyalitzat amb indicacions de PR-C204. Hem de seguir sempre la pista principal, que després d'un primer tram en què planeja molt aviat comença a baixar suaument enmig de la fageda.
Al cap d'una mitja hora d'haver iniciat al camí, arribem a una bifurcació; hem de seguir el camí que puja (indicadors de PR) i que deixa una mica més avall el mas de Vimeners.
Uns vint minuts més tard arribem al Coll Samola. La pista, ara, comença a baixar, fent un doble revolt esquerra-dreta. Uns cent metres més enllà d'aquest darrer, un indicador ens assenyala, a l'esquerra, un corriol que hem de seguir.
Travessem una pista tot seguint el camí (alguns senyals liles als troncs) fins arribar, més avall, a la pista principal, des d'on podem veure, una mica més avall i a la dreta, el transformador elèctric i la plantació de coníferes que identifiquen el Coll de Te.
Aquesta pista és la que va d'Arbúcies a Santa Fe i en aquest punt fa un revolt de gairebé 180º. Nosaltres l'hem de seguir en sentit ascendent, és a dir, cap a l'esquerra del punt on l'hem assolit. (1) A partir d'aquest punt abandonem les indicacions del PR. El camí va ascendint de manera suau però constant, majoritàriament entre faigs.
Passem per la Font del Conill i, al cap d'una hora i mitja de deixar el Coll de Te, arribem a l'indret anomenat El Convent, a tocar de la carretera de Santa Fe a Sant Marçal. L'indret està precedit per un ombrívol conjunt de coníferes. Al davant de l'edifici hi ha una pedra on indica: "Carretera particular de J. Garolera" i una pista que surt cap a l'esquerra que no hem de seguir. Uns metres més enllà, abans d'un gran faig surt un camí a l'esquerra més o menys ample que és el que ens interessa.
Uns cent metres després d'haver-lo agafat veiem un piló de pedra a l'esquerra, que ens indica que anem pel bon camí. Anem trobant, enmig de la fageda, runes de les edificacions de l'antic campament militar. Si fem el camí quan està el sòl cobert de fullaraca hem d'anar amb compte, perquè el camí té molt de pedruscall trencaturmells. Després d'una mitja hora de camí arribem a una cruïlla de camins, ja a tocar de Santa Fe. Hem de seguir el camí que travessa la riera per un pont de fusta i que s'enfila cap a l'Avet blau. Després d'un gir a l'esquerra, arribem finalment al punt de partida.

Temps total de caminar: 3 hores i quart

(1) Si la seguim en sentit descendent, aviat ens trobem, a l'esquerra, la Font del Prat, al peu d'una edificació blanca. Més enllà travessem un conjunt espectacular d'altíssimes coníferes.
Just quan la carretera gira a l'esquerra (pedra amb inscripció: Carretera particular de J. Garolera, com la que hi ha al Convent), prenem la pista que surt de front, menys fressada, i que en mitja hora ens duu al Torrent de les Truites i la Font de la Marianegra.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Passejant per Vidrà




Excursió realitzada el 7/11/2010

(Per fer aquesta excursió hem seguit la ressenya publicada al lloc web
"Senderisme i Teca")

Iniciem la caminada a Vidrà tot seguint la carretera de Sant Quirze de Besora fins arribar, en uns 10 minuts, al Coll de Vidrà. En aquest indret un cartell ens indica, cap a l'esquerra, el camí que ens caldrà seguir: Bellmunt.
Cal seguir sempre la pista principal, que va ascendint primer entre roures i després entre faigs

per acabar davallant fins el Coll d'Hi-era-de-massa. En aquest punt ens creuem amb un camí que a l'esquerra, ens portaria a la Tosca de Degollats i Vidrà . Quan baixem de Bellmunt haurem d'agafar aquest darrer. Primer, però, pugem al Santuari de Bellmunt i, per fer-ho, agafem el PR C45 (senyals blancs i grocs) que ens queda enfront i que en forta pujada arriba fins al Santuari.
Des de Vidrà fins aquí hem estat una hora i mitja. Des d'aquí dalt hi ha una bona panoràmica; uns panells d'orientació fets de ceràmica ajuden a identificar el paisatge. En el nostre cas, ens han ajudat a imaginar-lo, perquè l'espessa boira feia impossible fins i tot veure el cim de Bellmunt, que tot just queda enfront del Santuari.
Per seguir l'itinerari ens cal, primer, desfer el camí de pujada fins el coll que hem esmentat abans i, a partir d'aquí, seguim el camí que va cap a la dreta, cap a la Tosca de Degollats i Vidrà. Es tracta d'una pista que baixa entre faigs i que després d'una ziga-zaga esquerra-dreta creua una petita torrentera i es va estrenyent. Ara el torrent ens queda a la dreta i quan el camí que seguim gira a la dreta per arribar-hi, nosaltres enfilem un camí frontal que s'enfila pel bosc.
El camí segueix cap a la dreta; cal enfilar-se pel corriol de l'esquerra.

Seguim sempre el camí fins arribar a un punt on hi ha un senyal blanc pintat en un tronc.
Atenció al senyal blanc pintat a l'arbre

Aquí ens cal deixar el camí que seguíem i agafar-ne un que va baixant pel bosc, primer entre faigs i després entre roures fins arribar, després de travessar una tanca
i un rierol, a trobar el PRC47. Un indicador ens assenyala que, a l'esquerra, anirem cap a Vidrà i, a la dreta, a Sant Pere de Torelló. Hem de seguir el camí de Vidrà però primer val la pena caminar una cinquantena de metres en direcció contrària per admirar la Tosca de Degollats, una capriciosa formació calcària: el soroll de l'aigua que hi raja ens ajuda a orientar-nos.

Reprenem el camí cap a Vidrà; el camí té un tram amb una barana i va pujant amb una magnífica vista sobre el riu Ges i els boscos que l'envolten.
Aviat arribem a una pista. Més endavant, un cartell ens indica el corriol que hem de seguir, cap a la dreta, per baixar fins el Salt del Molí.


Travessem el riu i, sempre seguint els senyals de PR que ja no deixarem fins arribar a Vidrà, ens enfilem cap al damunt del salt i poc després arribem al Pont de Salgueda.

Cal que travessem el pont i, just després de travessar-lo, seguir el camí que tombant a la dreta va paral.lel al curs del riu. Una mica més enllà ens cal tornar a travessar el riu per damunt de pedres. El camí s'enfila entre prats fins desembocar a una pista asfaltada que hem de seguir a l'esquerra.
Seguim la pista poc més d'un quilòmetre fins trobar un indicador que ens assenyala el camí
que s'enfila a l'esquerra, pel bosc, i que en uns deu minuts ens deixa finalment a Vidrà.

Temps total de caminar: 4 hores i mitja

diumenge, 26 de setembre de 2010

Per les Agulles de Montserrat. Can Maçana-Can Maçana




Excursió realitzada el 26/9/2010

(Prenem com a referència la ressenya publicada a "Les 60 millors excursions per explorar Catalunya amb nois i noies de 8 a 12 anys". Varis autors. Ed. 62. 2002)

Es tracta d'una excursió que recorre la regió d'Agulles i la dels Frares Encantats per retornar al punt d'inici vorejant la cara nord del massís.
Iniciem la caminada a l'aparcament del Coll de Can Maçana. Una pista ampla, barrada al pas de vehicles, ens porta, en vint minuts, al Coll de Guirló (indicadors de GR). Cal seguir endavant sense desviar-se fins arribar al Collet de Guirló, on abandonem el GR i, prenent un sender que d'endinsa al bosc cap a la dreta, ens dirigim cap el Refugi Vicenç Barbé.



Un quart d'hora després de sortir del collet arribem a l'únic pas una mica compromès de l'itinerari, per superar la Portella d'Agulles. Cal utilitzar mans i peus per a fer-ho.

Un cop feta la petita grimpada, ja es veu l'edifici blanc del refugi, penjat sobre els torrents. El camí, que s'inicia amb una lleugera baixada, va resseguint el relleu per dins l'alzinar, i està senyalitzat amb marques grogues. Cal tenir present que hi ha molts petits corriols que duen a la base de les múltiples vies d'escalada obertes a les agulles, per la qual cosa cal no confondre el camí principal. Un quart d'hora després de superar la Portella, arribem al refugi.
Per darrere el refugi seguim el camí (encara amb senyals grocs) que fa pujades i baixades dins del bosc per superar els torrents. Després d'un petit collet, ja a la regió dels Frares Encantats, el camí s'endinsa a l'alzinar del torrent del Lloro fins que s'enfila definitivament cap el Pas del Príncep que és un pas entre agulles (45 minuts des del refugi).
A partir d'aquí el camí pren orientació nord fins arribar, un quart d'hora més tard, al Pas del Port (o del Porc).
Des d'aquí podríem seguir cap a l'est per fer la travessa integral de Montserrat. Nosaltres, però, agafem el camí que baixa fent unes quantes ziga-zagues pel vessant nord per després planejar, ben aeri, cap a l'oest, resseguint la base del Lloro i del Bisbe.



Una mica més endavant trobem, de front, el camí que baixa del Coll d'Agulles. En aquest punt baixem cap a la dreta en un fort pendent fins trobar, uns quants metres més avall, el GR 172. Cap a la dreta aniríem a Santa Cecília i el Monestir. Hem de seguir-lo cap a l'esquerra, en direcció de retorn a Can Maçana.
El camí passa per sota la Foradada i la Cadireta.
Les roques de Montserrat són com els núvols, que permeten que la imaginació hi trobi les semblances més increïbles amb objectes quotidians. Però la toponímia és filla del seu temps. Per això, mentre anem seguint el camí, anem trobant grupets d'excursionistes amb canalla que, lluny d'aferrar-se als noms oficials, bateja les agulles tal i com les veu una criatura d'avui: "Mira, un camell!" "Ostres, sembla un dinosaure!", "Mira quin gos!".

Gairebé una hora i dues relliscades després d'haver sortir del Coll del Port, arribem altre cop al Coll de Guirló. Deu minuts més -i una nova relliscada- i ja som a Can Maçana.

Temps total de Caminar: 3 hores


Mostra Can Maçana-Can Maçana en un mapa més gran

divendres, 11 de juny de 2010

Camí de cavalls. Son Saura-Cala Galdana




Excursió realitzada el 1/6/2010

La ruta descrita segueix una part del Camí de Cavalls de la zona sud de l'illa. Es tracta d'un itinerari linial, per la qual cosa cal establir la logística d'aproximació i retorn. Si bé a Cala

Galdana hi ha transport públic, per arribar al punt d'inici cal fer-ho amb vehicle propi (i després tornar a recollir-lo) o amb taxi des de Ciutadella. La descripció respecta sempre les restriccions d'accés a zones protegides malgrat que això signifiqui, en algun tram, fer alguna marrada respecte del camí tradicional. A totes les cales hi ha serveis; a Cala Macarella, a més, hi ha un xiringuito (Susi) on podem menjar, aprovisionar-nos i que disposa fins i tot de dutxes. En general no hi ha cobertura de mòbil, excepte a Cala Galdana, que està totalment urbanitzada.


Iniciem l'itinerari al final de la carretera asfaltada que des de Ciutadella es dirigeix a Son Saura; en aquest punt la carretera es converteix en una pista que passant per les finques de
Torre Saura Vell, Es Banyuls i Son Saura Nou ens porta, després de caminar un parell de quilòmetres, a l'espai habilitat com aparcament. Aquí hi ha l'accés a la platja de Banyuls, la primera de les dues que conformen les platges de Son Saura.
El camí segueix el contorn de la costa entre els pins, però també es pot seguir per l'arenal, habitualment amb presència de restes de posidònia.
Després de superar un sortint rocós on es troba la torre de vigilància, arribem a Bellavista, la segona de les dues platges. Un pontet ens permet salvar el rec que prové dels aiguamolls que hi ha darrere la pineda i accedir a la sorra.
Cal seguir la corba de la platja i després de la riba esquerra de la mateixa, tot atenent els indicadors del Camí. Aquest va resseguint la punta per terreny rocós fins que poc a poc va orientant-se cap a Es Talaier, la següent cala.
Abans d'arribar a aquesta trobem una bifurcació: a la dreta, el camí amb els indicadors que baixa per anar a la cala superant una paret de pedra seca; a nosaltres ens agrada més arribar a Es Talaier seguint el de l'esquerra .
Després de passar una porta entre dos pilars i deixar un camí que baixa a la dreta, arribem a un camí més ample (a l'esquerra hi ha una barrera d'ullastre), que, sota els pins, baixa graonadament cap a l'arena de la platja. De Banyuls fins aquí hem estat uns vint minuts.


Al final de la platja arrenca el camí (senyalitzat) que voreja el marge esquerre de la cala i que, tot resseguint la línia de costa, va guanyant alçada per terreny rocós. A l'esquerra veiem la torre de guaita que dóna nom a la cala i a la dreta tenim uns penya-segats cada cop més alts. Cal fer atenció. El camí té una orientació general cap a l'est, i des d'aquí es pot veure ja el tram de costa que arriba fins els espadats de Cala'n Porter.
Hem de seguir el camí que, després d'una curta pujada, s'uneix a un de més ample i que seguim cap a la dreta. Des d'aquí podem veure ja l'arenal de Cala Turqueta, el següent destí.
Al cap de poc trobem una bifurcació que hem de seguir a la dreta, amb les ja conegudes indicacions de Camí de Cavalls.

Poc abans d'arribar a Cala Turqueta, però, arribem a un camí més ample: a l'esquerra, amb indicacions del Camí, s'enfila bosc amunt;
nosaltres hem de baixar cap a la dreta, on ara els indicadors, que haurem de seguir, consisteixen en dues fletxes; una desena de metres més enllà, el camí d'endinsa entre els arbres
cap a l'esquerra i, després de superar un ressalt rocós, arriba a uns graons tallats a la roca que ens permeten arribar a la platja, just al costat de la pineda. D'Es Talaier fins aquí hi hem esmerçat uns tres quarts d'hora.
Cal sortir de Cala Turqueta per l'ample camí (de nou indicadors de Camí de Cavalls) que ressegueix la riba esquerra de la cala i que s'endinsa al bosc, allunyant-se de la costa.
Al cap d'un quart d'hora de caminar, i en un espai obert, arribem a una bifurcació que hem de
seguir a l'esquerra, tot resseguint a una certa distància una paret de pedra seca. El camí es va estrenyent poc a poc i baixa cap una torrentera per després enfilar-se entre els pins i desembocar perpendicularment a una ampla pista.
Hem de seguir-la cap a la dreta. La pista va descrivint un ample gir i poc a poc va baixant pel barranc de Macarelleta, a la qual arribem uns quaranta minuts després d'haver sortit de Cala Turqueta.
A l'esquerra de Cala Macarelleta, i tallats al marès, hi ha uns graons que s'enfilen sobtadament
fins agafar el camí que, resseguint aèriament la cala, va voltant-la fins arribar, uns deu minuts més tard, a Cala Macarella.
A la paret de l'esquerra de la cala, just a tocar del xiringuito, s'enfila un tram d'escales de fusta que ens permeten sortir del barranc i emprendre el camí per un pista molt ampla cap a Cala Galdana. Només cal seguir la pista principal però cal fer atenció perquè poc abans d'arribar hi ha una bifurcació que hem d'agafar cap a la dreta, baixant cap a la pineda i agafant un corriol



que ens deixa finalment a Cala Galdana, punt final de l'itinerari.
Temps total de caminar: Tres hores i mitja


Mostra Son Saura-Cala Galdana en un mapa més gran