dimarts, 30 de novembre de 2010

Faigs, sequoies i fonts al Montseny. Santa Fe del Montseny-Santa Fe del Montseny



(Excursió realitzada el 28/11/2010)
Iniciem la caminada a l'aparcament que hi ha a la mateixa carretera, just al davant del Centre d'Informació. Anem en direcció a l'hotel de Santa Fe, deixant a l'esquerra el centre, al jardí del qual tres espectaculars sequoies li donen un aire californià al conjunt. Una mica més enllà un camí a l'esquerra, habilitat per a persones amb mobilitat reduïda, ens porta, en suau descens, fins a la Riera de Santa Fe, que creuem per un pontet de fusta. En aquest punt hem de seguir de front, passant pel costat de l'Escola de Natura de Can Lleonart que ens queda a la dreta.
A partir d'aquí el camí està perfectament senyalitzat amb indicacions de PR-C204. Hem de seguir sempre la pista principal, que després d'un primer tram en què planeja molt aviat comença a baixar suaument enmig de la fageda.
Al cap d'una mitja hora d'haver iniciat al camí, arribem a una bifurcació; hem de seguir el camí que puja (indicadors de PR) i que deixa una mica més avall el mas de Vimeners.
Uns vint minuts més tard arribem al Coll Samola. La pista, ara, comença a baixar, fent un doble revolt esquerra-dreta. Uns cent metres més enllà d'aquest darrer, un indicador ens assenyala, a l'esquerra, un corriol que hem de seguir.
Travessem una pista tot seguint el camí (alguns senyals liles als troncs) fins arribar, més avall, a la pista principal, des d'on podem veure, una mica més avall i a la dreta, el transformador elèctric i la plantació de coníferes que identifiquen el Coll de Te.
Aquesta pista és la que va d'Arbúcies a Santa Fe i en aquest punt fa un revolt de gairebé 180º. Nosaltres l'hem de seguir en sentit ascendent, és a dir, cap a l'esquerra del punt on l'hem assolit. (1) A partir d'aquest punt abandonem les indicacions del PR. El camí va ascendint de manera suau però constant, majoritàriament entre faigs.
Passem per la Font del Conill i, al cap d'una hora i mitja de deixar el Coll de Te, arribem a l'indret anomenat El Convent, a tocar de la carretera de Santa Fe a Sant Marçal. L'indret està precedit per un ombrívol conjunt de coníferes. Al davant de l'edifici hi ha una pedra on indica: "Carretera particular de J. Garolera" i una pista que surt cap a l'esquerra que no hem de seguir. Uns metres més enllà, abans d'un gran faig surt un camí a l'esquerra més o menys ample que és el que ens interessa.
Uns cent metres després d'haver-lo agafat veiem un piló de pedra a l'esquerra, que ens indica que anem pel bon camí. Anem trobant, enmig de la fageda, runes de les edificacions de l'antic campament militar. Si fem el camí quan està el sòl cobert de fullaraca hem d'anar amb compte, perquè el camí té molt de pedruscall trencaturmells. Després d'una mitja hora de camí arribem a una cruïlla de camins, ja a tocar de Santa Fe. Hem de seguir el camí que travessa la riera per un pont de fusta i que s'enfila cap a l'Avet blau. Després d'un gir a l'esquerra, arribem finalment al punt de partida.

Temps total de caminar: 3 hores i quart

(1) Si la seguim en sentit descendent, aviat ens trobem, a l'esquerra, la Font del Prat, al peu d'una edificació blanca. Més enllà travessem un conjunt espectacular d'altíssimes coníferes.
Just quan la carretera gira a l'esquerra (pedra amb inscripció: Carretera particular de J. Garolera, com la que hi ha al Convent), prenem la pista que surt de front, menys fressada, i que en mitja hora ens duu al Torrent de les Truites i la Font de la Marianegra.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Passejant per Vidrà




Excursió realitzada el 7/11/2010

(Per fer aquesta excursió hem seguit la ressenya publicada al lloc web
"Senderisme i Teca")

Iniciem la caminada a Vidrà tot seguint la carretera de Sant Quirze de Besora fins arribar, en uns 10 minuts, al Coll de Vidrà. En aquest indret un cartell ens indica, cap a l'esquerra, el camí que ens caldrà seguir: Bellmunt.
Cal seguir sempre la pista principal, que va ascendint primer entre roures i després entre faigs

per acabar davallant fins el Coll d'Hi-era-de-massa. En aquest punt ens creuem amb un camí que a l'esquerra, ens portaria a la Tosca de Degollats i Vidrà . Quan baixem de Bellmunt haurem d'agafar aquest darrer. Primer, però, pugem al Santuari de Bellmunt i, per fer-ho, agafem el PR C45 (senyals blancs i grocs) que ens queda enfront i que en forta pujada arriba fins al Santuari.
Des de Vidrà fins aquí hem estat una hora i mitja. Des d'aquí dalt hi ha una bona panoràmica; uns panells d'orientació fets de ceràmica ajuden a identificar el paisatge. En el nostre cas, ens han ajudat a imaginar-lo, perquè l'espessa boira feia impossible fins i tot veure el cim de Bellmunt, que tot just queda enfront del Santuari.
Per seguir l'itinerari ens cal, primer, desfer el camí de pujada fins el coll que hem esmentat abans i, a partir d'aquí, seguim el camí que va cap a la dreta, cap a la Tosca de Degollats i Vidrà. Es tracta d'una pista que baixa entre faigs i que després d'una ziga-zaga esquerra-dreta creua una petita torrentera i es va estrenyent. Ara el torrent ens queda a la dreta i quan el camí que seguim gira a la dreta per arribar-hi, nosaltres enfilem un camí frontal que s'enfila pel bosc.
El camí segueix cap a la dreta; cal enfilar-se pel corriol de l'esquerra.

Seguim sempre el camí fins arribar a un punt on hi ha un senyal blanc pintat en un tronc.
Atenció al senyal blanc pintat a l'arbre

Aquí ens cal deixar el camí que seguíem i agafar-ne un que va baixant pel bosc, primer entre faigs i després entre roures fins arribar, després de travessar una tanca
i un rierol, a trobar el PRC47. Un indicador ens assenyala que, a l'esquerra, anirem cap a Vidrà i, a la dreta, a Sant Pere de Torelló. Hem de seguir el camí de Vidrà però primer val la pena caminar una cinquantena de metres en direcció contrària per admirar la Tosca de Degollats, una capriciosa formació calcària: el soroll de l'aigua que hi raja ens ajuda a orientar-nos.

Reprenem el camí cap a Vidrà; el camí té un tram amb una barana i va pujant amb una magnífica vista sobre el riu Ges i els boscos que l'envolten.
Aviat arribem a una pista. Més endavant, un cartell ens indica el corriol que hem de seguir, cap a la dreta, per baixar fins el Salt del Molí.


Travessem el riu i, sempre seguint els senyals de PR que ja no deixarem fins arribar a Vidrà, ens enfilem cap al damunt del salt i poc després arribem al Pont de Salgueda.

Cal que travessem el pont i, just després de travessar-lo, seguir el camí que tombant a la dreta va paral.lel al curs del riu. Una mica més enllà ens cal tornar a travessar el riu per damunt de pedres. El camí s'enfila entre prats fins desembocar a una pista asfaltada que hem de seguir a l'esquerra.
Seguim la pista poc més d'un quilòmetre fins trobar un indicador que ens assenyala el camí
que s'enfila a l'esquerra, pel bosc, i que en uns deu minuts ens deixa finalment a Vidrà.

Temps total de caminar: 4 hores i mitja