diumenge, 23 d’octubre de 2011

La Sauva Negra: Castellcir-Castellcir



Excursió realitzada el 23 d'octubre de 2011


Aquesta caminada fa un recorregut per la fageda de la Sauva Negra i retorna al punt d'orígen tot passant pel Castell de la Popa.


0:00 h. Comencem a caminar per un camí que surt al costat de l'Escola Bressol de Castellcir i del Punt d'Informació (cartell indicador). El camí va baixant entre alzines fent alguna llaçada en direcció est. 
0:15 h. El camí perd inclinació i s'orienta un tram cap al nord per girar després al sud. 

0:20 h. Bifurcació. Hem de seguir el camí principal, que segueix a la dreta baixant lleument i fent una ampla corba per orientar-se altre cop cap el nordest.
0:25 h. Bifurcació en un espai obert. A la dreta, un camí baixa per dirigir-se cap a Sant Andreu de Castellcir. Hem de seguir el camí de front que, des d'on som, no es veu amb claredat.
0:30 h. Ca l'Antoja. Per no passar pel mig del mas, agafem una variant que s'enfila a l'esquerra just després d'una barrera metàl.lica per al bestiar. Un cop superat el conjunt d'edificacions, el camí torna a baixar i va planejant.
0:35 h. Bifurcació. Hem de seguir el camí principal, per l'esquerra.
0:40 h. Bifurcació. Hem de seguir, també, per l'esquerra. Pel camí de la dreta, que baixa, és per on tornarem des del Castell de la Popa.


0:45 h. Bifurcació. El camí de la dreta, que baixa una mica, té una barrera metàl.lica. Hem de seguir el camí de l'esquerra, que s'enfila una mica, per entre la pineda, clarament orientat al nord.
1:00 h. Veiem, enfilades a l'esquerra, les cases de la urbanització "La Penyora". Creuem la riera que en baixa pel Pas de la Tuna. Seguim el camí principal; a la dreta tenim el Torrent de la Sauva Negra.
1:10 h. Creuem aquest torrent. El camí s'enfila per la seva riba esquerra, entrant ja progressivament en la fageda.
1:12 h. Bifurcació. A la dreta el camí baixa cap a la riera. Nosaltres hem de seguir el camí frontal, tancat amb una nova barrera metàl.lica. El camí, ara més estret, va orientant-se poc a poc primer cap el nordest i després cap a l'est




1:40 h. Petita porta metàl.lica per on hem de passar. A la dreta, enfilant-nos pel torrent, hi ha la Font de la Sauva Negra que nosaltres no sabem trobar (!!). Seguim pel camí que es va enfilant progressivament, mentre la fageda es va aclarint.
1:50 h. Bifurcació. A l'esquerra el camí principal baixa al torrent. Nosaltres hem d'agafar un corriol que s'enfila a la dreta. 
El camí cada cop és més dret fins arribar
2:00 h. Pista encimentada, que hem de seguir cap amunt. Veiem algunes edificacions entre el bosc. Hem de seguir sempre la carretera principal que s'enfila fins arribar
2:12 h. Coll de Prims. Creuament de camins. Hem de seguir la carretera que s'enfila cap a la dreta, prenent ara una orientació general cap a l'oest. Anem deixant algunes cases a costat i costat de carretera
2:30 h. Trobem una carretera que ens ve perpendicular per l'esquerra. Hem d'ignorar-la i seguir endavant, tot baixant, fins 
2:35 h. Coll de la Sauva Negra. Un camí va baixant cap a l'esquerra. Nosaltres seguim de front, superant una tanca, pel camí que s'enfila fins assolir la carena, que gairebé va resseguint orientat al sudoest.
2:40 h. Quan el camí inicia un gir cap a la dreta, nosaltres hem de seguir de front. El camí, no gaire clar, tot i ser ample, va baixant entre brolles, alzines i farigola, per terreny descompost.
2:55 h. El camí desemboca en un de més gran. Enfront veiem el Castell de la Popa. Hem de seguir cap a l'esquerra, vorejant un camp i fent una ampla corba fins assolir la carena, la mateixa carena on, més avall, està situat el castell.
3:10 h. Fals coll a la carena. Travessem el camp i una fita de pedres ens indica on podem trobar el corriol que, emboscat, ens portarà, tot travessant una nova porta metàl.lica, fins 
3:20 h. Castell de la Popa. Vorejant-lo per la dreta arribem a les escales d'accés i l'entrada principal. Des de les escales d'accés, un corriol zigzagueja primer, i es dirigeix recte per entre el bosc, després, en direcció sudoest.


3:35 h. Ens afegim a una pista, que seguim a la dreta.
3:40 h. Travessem la Riera de Castellcir. La pista s'enfila per l'altre vessant.
3:45 h. Arribem a la pista que havíem seguit pel camí d'anada. Ara l'hem de seguir cap a l'esquerra per desfer el camí, ja conegut, per Ca l'Antoja i arribar
4:20 h. Castellcir

diumenge, 25 de setembre de 2011

Camins de ronda: Sant Antoni de Calonge- Platja d'Aro (o gairebé)




Excursió realitzada el 24-9-2011


Quan vàrem planejar aquesta sortida volíem que acomplís un doble objectiu: acomiadar l'estiu fent el darrer banyet, i encetar una nova temporada d'excursions. Un cop feta s'ha d'afegir, als dos objectius anteriors, un tercer gens desitjat: adonar-nos del lamentable estat d'alguns dels paratges més bonics i emblemàtics del nostre territori. 
Però anem a pams. Es tracta d'una ruta linial, que segueix el camí de ronda (o el que en queda) entre Sant Antoni de Calonge i Platja d'Aro, i que coincideix amb el GR 92. El camí a priori no presenta cap dificultat, car té un desnivell mínim (el que correspon a passar d'una cala a la següent) i permet, si es vol, anar-se banyant a les diferents cales i platges que es van trobant. La nostra intenció és retornar al punt d'inici desfent el mateix camí d'anada i preveiem esmerçar-hi, entre anar, tornar, esmorzar i fer alguna capbussada, unes tres hores.
Iniciem la caminada al Passeig de Josep Mundet, el passeig de Sant Antoni. Creuem el pont que travessa la riera de Calonge, a partir del qual el passeig es converteix en Passeig de Torre Valentina. Aquesta torre de defensa del S. XVI es troba al final de la platja, on acaba l'ampla corba de la badia de Palamós, arraulida sota blocs d'apartaments.


El camí s'enfila a l'esquerra damunt del Racó de les Dones i va resseguint, entre els pins, les diferents cales, perfectament indicades: Racó dels Homes, dels Capellans, de la Roca dels Musclos... Davant nostre s'alça la Torre Perpinyà, una construcció moderna que molta gent confon amb la Torre Valentina.

Seguim les cales: Gran, Corbs, Rocosa, Vermella, i el camí segueix una trinxera oberta entre les roques per desembocar a la primera cala amb presència d'arena, la Cala de Roques Planes. 

De Roques Planes el camí segueix per la Cala de la Roca del Paller, característica pel monòlit rocós que li dóna nom. Fa un dia rúfol però la temperatura de l'aigua del mar és molt bona i, a més, amb el dia que fa, gairebé no hi ha ningú, així que decidim fer el primer bany.



El camí després segueix per la Cala dels Esculls, la Cala del Forn i, a través d'un túnel, desemboca a la primera de les platges més grans, la Platja de Can Cristos, que segueix, després de superar uns esculls, amb la Platja de ses Torretes.



Fins aquí tot ha anat molt bé. Hem vist, en algun tram, les restes de l'antic camí, tancat per haver estat víctima d'esllavissades, però amb el camí alternatiu en perfecte estat. Ara, però, una reixa metàl.lica impedeix el pas (un rètol de l'Ajuntament ho explica),
i cal tirar amunt, per un carrer que arrenca al final de la Platja de ses Torretes. 
Si ens fixem veurem senyals de GR. El carrer s'enfila per passar per sota la carretera que va de Platja d'Aro a Palamós però, just sota el pont, unes escales, a la dreta, ens permeten arribar a la carretera, que hem de seguir cap a l'esquerra. 


Ens ha deixat amb mal gust de boca el trobar el camí de ronda tallat; ara, caminant per la vora de la carretera, al costat dels hotels, encara ens emprenyem més per la brutícia i deixadesa en què es troba. Diu molt poc a favor dels qui hi van, i diu molt poc a favor de les administracions que n'han de tenir cura.
Però seguim. Passat l'Hotel Cap Roig, un rètol a l'esquerra indica la direcció cap a "Cala Cap Roig". El camí no és gens evident, i es troba al final de l'aparcament


unes escales estretes i dretes ens porten fins la platja, al costat d'un xiringuito. A l'esquerra, la mola vermella del Cap Roig.

Anem seguint la Platja de Sant Jordi, també llarga, i que enllaça amb la Platja de Belladona. Aquí el camí torna a estar tallat per una reixa metàl.lica, i ho està fins a la Cala del Pi. 
Mirem de seguir endavant per les roques de vora l'aigua, grimpant i saltant quan cal; més endavant, a l'alçada de la roca de la Belladona Grossa, trobem un embarcador -brut i fet malbé- i, al costat, unes escales que ens enfilen fins el camí. Arribem a la Cala dels Canyers i aquí trobem l'altra reixa, la que tanca el tram pel costat sud. Podríem seguir enfilant-nos per entre els pins: no hi ha camí però, a força de passar-hi la gent, ha anat quedant una traça ( no és així, com es fan els camins?) i ja es veu Platja d'Aro a tocar. Però ja ens hem empipat massa i el paisatge, amb alguns dels racons més bonics del litoral, no es mereix que estiguem emmurriats. Trobem alguns caminants que ja coneixien la situació i ens la comenten, resignats. També en trobem d'altres que hi arriben per primer cop i que fan la mateixa cara d'estupefacció que nosaltres. Així, doncs, girem cua i tornem cap al punt de partida, amb una doble sensació: la dolça, per haver gaudit d'unes raconades d'una excepcional bellesa, i l'amarga, en constatar com n'està, de degradada, la nostra costa. Plaer i dolor. Orgull i vergonya. 

dilluns, 29 d’agost de 2011

Pels camins de Suïssa (3): A l'ombra del Matterhorn (Zermatt-Zermatt)



Excursió realitzada el 22-8-2011


Aquesta excursió ens acosta a la cara nord del Matterhorn i gairebé tota es realitza sota l'atenta vigilància d'aquesta espectacular muntanya. Són gairebé mil metres de desnivell, però tots...de baixada!! El punt de partida és a Zermatt i, com arreu de Suïssa, la teranyina de camins ben condicionats i senyalitzats és molt extensa. La ruta que nosaltres ressenyem correspon a la proposta que ells fan amb el nom de "Matterhorn Trail"


A Zermatt agafem el telecabina que ens duu fins a Schwarzseee. Des d'aquí podem veure el Monte Rosa i la glacera del Gorner, cap a l'est, i la carena formada pel Breithorn, Castor, Pòl.lux i Liskham, tancant el sud sempre per damunt dels quatre mil metres. 
Al damunt nostre s'imposa la mola del Matterhorn. Veiem el primer dels refugis de l'aresta NE, la Hörnlihutte i, amb l'ajut dels binocles, podem intuïr la cabana/vivac Solvay. 


Des d'aquí s'inicia l'ascens de la ruta normal; molta gent fa la pujada fins el refugi, però com que nosaltres, avui, hem decidit que només baixem, doncs això, cap avall.
Cinc minuts més tard arribem al llac negre, l'Schwarzsee que dóna nom a l'indret. Es un dels escassos moments en què el Matterhorn desapareix de la vista, perquè està una mica enclotat. A la seva riba hi ha la capella dedicada a la Mare de Déu de les Neus.


La pista va seguint la direcció NW (sempre seguim les indicacions "Matterhorn Trail"). Uns vint-i-cinc minuts més tard trobem una escultura de fusta que explica una de les llegendes al voltant de la muntanya. En aquest punt deixem la pista i comencem a baixar per un sender que, en 10 minuts ens deixa a la vora d'un riu , al límit de la zona boscosa. 
Seguint aquest riu durant 10 minuts més, arribem a Stafelalp, on hi ha un restaurant. 
Aquí trobem diferents indicacions que corresponen al mateix itinerari. Nosaltres agafem la pista que surt, baixant, cap a l'E., pel darrere del restaurant. Al cap de poc (no hi ha indicacions), agafem un corriol molt evident que surt a l'esquerra, baixant pel bosc. Passem un grup de cases i desemboquem, finalment, a una altra pista. 
La seguim cap a la dreta i, quan més enllà trobem una bifurcació, seguim el camí de l'esquerra, que va baixant fins un petit embassament. Aquí retrobem les indicacions. Hi ha dues opcions per arribar a Zermatt: per Furi o per Zmutt. Nosaltres triem aquesta darrera.
Travessem la resclosa, ens enfilem uns metres i, seguint pel vessant solei de la muntanya arribem, 50 minuts després de sortir d'Stafelalp, a l'encantador llogarret de Zmutt.




                             
Aquí reprenem forces per seguir el descens cap a Zermatt, on arribem tres quarts d'hora més tard.

Temps total de caminar: 2 hores i mitja

Pels camins de Suïssa (2): Seguint l'Aletschgletscher (Fiescheralp-Bettmeralp)



Excursió realitzada el 20-8-2011


Aquesta excursió, llarga però de poc desnivell, ofereix una panoràmica impressionant sobre la glacera de l'Aletsch, la més gran de l'Europa continental, declarada Patrimoni Mundial per la Unesco. La caminada va de Fiescheralp, on arribem amb un telecabina, fins a Bettmeralp, on un altre telecabina ens retorna a la vall.


A nivell pràctic deixem el cotxe a l'aparcament de Betten, que és on arribarem al final de l'excursió. D'aquí, un tren ens porta en poca estona fins Fiesch (ep! la segona estació) i d'aquí l'esmentat telecabina fins Fiescheralp, on ens posem a caminar. 

Sortint de l'estació del telecabina, ens hem de dirigir cap a la dreta per un ample camí que, sense gaires pujades ni baixades, va resseguint el vessant oriental de l'Eggishorn, de 2.927 m. Desenes de parapentistes aprofiten el magnífic dia 
que fa per volar
               
Uns 20 min. després trobem una bifurcació que ens planteja una doble opció per arribar al mateix lloc: Marjela Gletscherstube. El camí de la dreta, més estret i que baixa (Unters Tälli) voreja la muntanya i és més llarg; la pista de l'esquerra, que s'enfila (Obers Tälli) la travessa per un túnel i és més curt. 
Nosaltres agafem l'opció túnel, al qual arribem després d'una mitja hora de la bifurcació. 

El túnel és herència de les obres hidràuliques fetes fa anys. Es completament recte i, malgrat que quan nosaltres hi vàrem anar estava il.luminat, és aconsellable, per si de cas, dur una lot. Triguem un quart d'hora en travessar-lo, i un altar amb una Mare de Déu ens assenyala quan som a la meïtat.
Un cop a l'altre costat, ja al vessant de la glacera, veiem, a uns cinc minuts, el Refugi Gletscherstube, un bon lloc per aturar-se a agafar forces. 







Aquí s'acaba la pista. Un camí pedregós va baixant poc a poc en direcció W. cap a la glacera fins que aquesta se'ns mostra en tota la seva immensitat. Allà al capdamunt se'n veu el naixement, arrencant de la mola que presenten la Jungfrau, el Monch i l'Eiger. 
La glacera és gran, sí, però no deixa de racar el veure el senyal que indica fins on arribava, no fa tants anys, el gel, com si d'un pantà a mig omplir es tractés.
A partir d'ara el camí va seguint, des de l'alçada, el recorregut de la glacera. Una hora després de sortir del refugi, arribem a Roti Chumma. Aquí el camí es bifurca: a l'esquerra s'enfila per pujar fins el cim del Bettmerhorn. Nosaltres seguim endavant (indicacions Bettmeralp), creuant tarteres i pujant i baixant, sempre amb la glacera a la dreta i amb la visió, allà al fons, del Matterhorn, el Monte Rosa, el Weisshorn i el Dom. 
Una hora i mitja més després de Roti Chumma, arribem al coll de Biel. 

Si seguíssim endavant arribaríem a l'estació superior del telecadira de Moosfluh, que veiem enfront. Nosaltres fem un gir cap a l'esquerra i, acomiadant-nos de la visió de la glacera, enfilem cap a l'altre vessant, cap a Bettmersee i Bettmeralp.
                       
Amb mitja hora més de caminar arribem al llac de Bettmersee, ja a les envistes de Bettmeralp, una estació d'esquí molt acurada, sense cotxes. 
Des d'aquí, i després de 25 minuts més, arribem a l'estació del telecabina que ens retorna a Betten, on havíem deixat el cotxe pel matí.


Temps total de caminar: 4 hores i mitja