dilluns, 29 d’agost de 2011

Pels camins de Suïssa (2): Seguint l'Aletschgletscher (Fiescheralp-Bettmeralp)



Excursió realitzada el 20-8-2011


Aquesta excursió, llarga però de poc desnivell, ofereix una panoràmica impressionant sobre la glacera de l'Aletsch, la més gran de l'Europa continental, declarada Patrimoni Mundial per la Unesco. La caminada va de Fiescheralp, on arribem amb un telecabina, fins a Bettmeralp, on un altre telecabina ens retorna a la vall.


A nivell pràctic deixem el cotxe a l'aparcament de Betten, que és on arribarem al final de l'excursió. D'aquí, un tren ens porta en poca estona fins Fiesch (ep! la segona estació) i d'aquí l'esmentat telecabina fins Fiescheralp, on ens posem a caminar. 

Sortint de l'estació del telecabina, ens hem de dirigir cap a la dreta per un ample camí que, sense gaires pujades ni baixades, va resseguint el vessant oriental de l'Eggishorn, de 2.927 m. Desenes de parapentistes aprofiten el magnífic dia 
que fa per volar
               
Uns 20 min. després trobem una bifurcació que ens planteja una doble opció per arribar al mateix lloc: Marjela Gletscherstube. El camí de la dreta, més estret i que baixa (Unters Tälli) voreja la muntanya i és més llarg; la pista de l'esquerra, que s'enfila (Obers Tälli) la travessa per un túnel i és més curt. 
Nosaltres agafem l'opció túnel, al qual arribem després d'una mitja hora de la bifurcació. 

El túnel és herència de les obres hidràuliques fetes fa anys. Es completament recte i, malgrat que quan nosaltres hi vàrem anar estava il.luminat, és aconsellable, per si de cas, dur una lot. Triguem un quart d'hora en travessar-lo, i un altar amb una Mare de Déu ens assenyala quan som a la meïtat.
Un cop a l'altre costat, ja al vessant de la glacera, veiem, a uns cinc minuts, el Refugi Gletscherstube, un bon lloc per aturar-se a agafar forces. 







Aquí s'acaba la pista. Un camí pedregós va baixant poc a poc en direcció W. cap a la glacera fins que aquesta se'ns mostra en tota la seva immensitat. Allà al capdamunt se'n veu el naixement, arrencant de la mola que presenten la Jungfrau, el Monch i l'Eiger. 
La glacera és gran, sí, però no deixa de racar el veure el senyal que indica fins on arribava, no fa tants anys, el gel, com si d'un pantà a mig omplir es tractés.
A partir d'ara el camí va seguint, des de l'alçada, el recorregut de la glacera. Una hora després de sortir del refugi, arribem a Roti Chumma. Aquí el camí es bifurca: a l'esquerra s'enfila per pujar fins el cim del Bettmerhorn. Nosaltres seguim endavant (indicacions Bettmeralp), creuant tarteres i pujant i baixant, sempre amb la glacera a la dreta i amb la visió, allà al fons, del Matterhorn, el Monte Rosa, el Weisshorn i el Dom. 
Una hora i mitja més després de Roti Chumma, arribem al coll de Biel. 

Si seguíssim endavant arribaríem a l'estació superior del telecadira de Moosfluh, que veiem enfront. Nosaltres fem un gir cap a l'esquerra i, acomiadant-nos de la visió de la glacera, enfilem cap a l'altre vessant, cap a Bettmersee i Bettmeralp.
                       
Amb mitja hora més de caminar arribem al llac de Bettmersee, ja a les envistes de Bettmeralp, una estació d'esquí molt acurada, sense cotxes. 
Des d'aquí, i després de 25 minuts més, arribem a l'estació del telecabina que ens retorna a Betten, on havíem deixat el cotxe pel matí.


Temps total de caminar: 4 hores i mitja

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada