dilluns, 29 d’agost de 2011

Pels camins de Suïssa (3): A l'ombra del Matterhorn (Zermatt-Zermatt)



Excursió realitzada el 22-8-2011


Aquesta excursió ens acosta a la cara nord del Matterhorn i gairebé tota es realitza sota l'atenta vigilància d'aquesta espectacular muntanya. Són gairebé mil metres de desnivell, però tots...de baixada!! El punt de partida és a Zermatt i, com arreu de Suïssa, la teranyina de camins ben condicionats i senyalitzats és molt extensa. La ruta que nosaltres ressenyem correspon a la proposta que ells fan amb el nom de "Matterhorn Trail"


A Zermatt agafem el telecabina que ens duu fins a Schwarzseee. Des d'aquí podem veure el Monte Rosa i la glacera del Gorner, cap a l'est, i la carena formada pel Breithorn, Castor, Pòl.lux i Liskham, tancant el sud sempre per damunt dels quatre mil metres. 
Al damunt nostre s'imposa la mola del Matterhorn. Veiem el primer dels refugis de l'aresta NE, la Hörnlihutte i, amb l'ajut dels binocles, podem intuïr la cabana/vivac Solvay. 


Des d'aquí s'inicia l'ascens de la ruta normal; molta gent fa la pujada fins el refugi, però com que nosaltres, avui, hem decidit que només baixem, doncs això, cap avall.
Cinc minuts més tard arribem al llac negre, l'Schwarzsee que dóna nom a l'indret. Es un dels escassos moments en què el Matterhorn desapareix de la vista, perquè està una mica enclotat. A la seva riba hi ha la capella dedicada a la Mare de Déu de les Neus.


La pista va seguint la direcció NW (sempre seguim les indicacions "Matterhorn Trail"). Uns vint-i-cinc minuts més tard trobem una escultura de fusta que explica una de les llegendes al voltant de la muntanya. En aquest punt deixem la pista i comencem a baixar per un sender que, en 10 minuts ens deixa a la vora d'un riu , al límit de la zona boscosa. 
Seguint aquest riu durant 10 minuts més, arribem a Stafelalp, on hi ha un restaurant. 
Aquí trobem diferents indicacions que corresponen al mateix itinerari. Nosaltres agafem la pista que surt, baixant, cap a l'E., pel darrere del restaurant. Al cap de poc (no hi ha indicacions), agafem un corriol molt evident que surt a l'esquerra, baixant pel bosc. Passem un grup de cases i desemboquem, finalment, a una altra pista. 
La seguim cap a la dreta i, quan més enllà trobem una bifurcació, seguim el camí de l'esquerra, que va baixant fins un petit embassament. Aquí retrobem les indicacions. Hi ha dues opcions per arribar a Zermatt: per Furi o per Zmutt. Nosaltres triem aquesta darrera.
Travessem la resclosa, ens enfilem uns metres i, seguint pel vessant solei de la muntanya arribem, 50 minuts després de sortir d'Stafelalp, a l'encantador llogarret de Zmutt.




                             
Aquí reprenem forces per seguir el descens cap a Zermatt, on arribem tres quarts d'hora més tard.

Temps total de caminar: 2 hores i mitja

Pels camins de Suïssa (2): Seguint l'Aletschgletscher (Fiescheralp-Bettmeralp)



Excursió realitzada el 20-8-2011


Aquesta excursió, llarga però de poc desnivell, ofereix una panoràmica impressionant sobre la glacera de l'Aletsch, la més gran de l'Europa continental, declarada Patrimoni Mundial per la Unesco. La caminada va de Fiescheralp, on arribem amb un telecabina, fins a Bettmeralp, on un altre telecabina ens retorna a la vall.


A nivell pràctic deixem el cotxe a l'aparcament de Betten, que és on arribarem al final de l'excursió. D'aquí, un tren ens porta en poca estona fins Fiesch (ep! la segona estació) i d'aquí l'esmentat telecabina fins Fiescheralp, on ens posem a caminar. 

Sortint de l'estació del telecabina, ens hem de dirigir cap a la dreta per un ample camí que, sense gaires pujades ni baixades, va resseguint el vessant oriental de l'Eggishorn, de 2.927 m. Desenes de parapentistes aprofiten el magnífic dia 
que fa per volar
               
Uns 20 min. després trobem una bifurcació que ens planteja una doble opció per arribar al mateix lloc: Marjela Gletscherstube. El camí de la dreta, més estret i que baixa (Unters Tälli) voreja la muntanya i és més llarg; la pista de l'esquerra, que s'enfila (Obers Tälli) la travessa per un túnel i és més curt. 
Nosaltres agafem l'opció túnel, al qual arribem després d'una mitja hora de la bifurcació. 

El túnel és herència de les obres hidràuliques fetes fa anys. Es completament recte i, malgrat que quan nosaltres hi vàrem anar estava il.luminat, és aconsellable, per si de cas, dur una lot. Triguem un quart d'hora en travessar-lo, i un altar amb una Mare de Déu ens assenyala quan som a la meïtat.
Un cop a l'altre costat, ja al vessant de la glacera, veiem, a uns cinc minuts, el Refugi Gletscherstube, un bon lloc per aturar-se a agafar forces. 







Aquí s'acaba la pista. Un camí pedregós va baixant poc a poc en direcció W. cap a la glacera fins que aquesta se'ns mostra en tota la seva immensitat. Allà al capdamunt se'n veu el naixement, arrencant de la mola que presenten la Jungfrau, el Monch i l'Eiger. 
La glacera és gran, sí, però no deixa de racar el veure el senyal que indica fins on arribava, no fa tants anys, el gel, com si d'un pantà a mig omplir es tractés.
A partir d'ara el camí va seguint, des de l'alçada, el recorregut de la glacera. Una hora després de sortir del refugi, arribem a Roti Chumma. Aquí el camí es bifurca: a l'esquerra s'enfila per pujar fins el cim del Bettmerhorn. Nosaltres seguim endavant (indicacions Bettmeralp), creuant tarteres i pujant i baixant, sempre amb la glacera a la dreta i amb la visió, allà al fons, del Matterhorn, el Monte Rosa, el Weisshorn i el Dom. 
Una hora i mitja més després de Roti Chumma, arribem al coll de Biel. 

Si seguíssim endavant arribaríem a l'estació superior del telecadira de Moosfluh, que veiem enfront. Nosaltres fem un gir cap a l'esquerra i, acomiadant-nos de la visió de la glacera, enfilem cap a l'altre vessant, cap a Bettmersee i Bettmeralp.
                       
Amb mitja hora més de caminar arribem al llac de Bettmersee, ja a les envistes de Bettmeralp, una estació d'esquí molt acurada, sense cotxes. 
Des d'aquí, i després de 25 minuts més, arribem a l'estació del telecabina que ens retorna a Betten, on havíem deixat el cotxe pel matí.


Temps total de caminar: 4 hores i mitja

diumenge, 28 d’agost de 2011

Pels camins de Suïssa (1): Lucerna-Lucerna



Excursió realitzada el 10-8-2011


Aquesta excursió és una passejada per un camí carener força aeri que uneix el complex hoteler de Bürgenstock amb la població d'Ennetbürgen i que permet unes magnífiques perspectives sobre el Llac de Lucerna. Tot i que el tram que caminem és linial, qualifiquem l'excursió de circular perquè un dels encants que té és l'aproximació i el retorn  amb vaixell, amb sortida i arribada a Lucerna.
Iniciem l'excursió agafant el vaixell a l'estació marítima de Lucerna: a un costat, l'empremta medieval del Kapellbrücke, el pont cobert que serveix d'icona de la ciutat. A l'altre costat, el moderníssim edifici del KKL, sala de concerts i centre de congressos dissenyat per Jean Nouvel.




Després d'una mica més de mitja hora de navegació, arribem al moll de Kehrsiten-Bürgenstock. Aquí ens espera un funicular que ens enfila fins el resort de Bürgenstock, que és on iniciem la caminada.
Sortint del funicular ens hem de dirigir cap a l'esquerra i seguir les indicacions "Felsenweg", referides al camí tallat a l'espadat i que haurem de seguir. Aviat el camí deixa enrere les edificacions i s'aboca damunt el llac, situat 400 metres més avall. El camí, entre arbres, ofereix unes vistes vertiginoses però no ofereix cap entrebanc: està adaptat i hi ha baranes sempre que cal.


Després d'uns 40 minuts de caminar arribem al Hammetschwandlift, un ascensor exterior que s'enfila fins el cim de l'Hammetschwand, el més alt de la península, amb 1128 m. Nosaltres, però, no agafem l'ascensor sinó que seguim endavant pel camí tallat a l'espadat,


de vegades per alguns túnels oberts a la roca, fins arribar, vint minuts més tard, a una cruïlla situada pràcticament a la carena; des d'aquí podríem tornar a Bürgenstock, però seguim el camí (indicacions Sant Jost i Ennetbürgen i GR) que comença a davallar per la carena, fent ziga-zagues i perdent alçada progressivament. Des d'aquí podem veure alternativament els dos vessants de la península. 






Hem de tenir present que, als indicadors, hi apareixen dos temps diferents per arribar a Ennetbürgen; el més llarg es refereix al camí que fa tota la volta a la península. Nosaltres hem seguit el més curt.
El camí s'obre a les pastures, a l'indret anomenat Mattgrat, uns tres quarts d'hora després de la cruïlla. Trobem unes construccions i una pista, que hem de seguir a l'esquerra, seguint les indicacions "Sant Jost". 
La pista aviat esdevé altre cop camí entre el bosc i una mitja hora més tard arribem a l'església de Sant Jost, ja definitivament entre prats i situada al vessant sud de la península. 


Des d'aquí es veu perfectament la badia on hi ha Ennetbürgen, que és on ens dirigim, en primer terme i, més enllà, Buochs.
Una mica per sota de la carretera d'accés a St. Jost veiem un camí (senyals GR) que baixa travesser pels prats. 

Només hem  de seguir les indicacions per arribar, 40 minuts més tard, a Ennetbürgen. Hem d'anar amb compte per trobar l'embarcador (Ennetbürgen Schiffländi) perquè, un cop al poble, no està gaire indicat: es troba, mirant la badia, a l'esquerra (Stationsstrasse, més enllà d'un restaurant anomenat Al Galeone) 
Des d'aquí, un vaixell propulsat amb roda de pales (atenció amb els horaris: el darrer passa a les tres de la tarda!) ens retorna, en una romàntica travessia pel llac, fins a Lucerna.


Temps total de caminar: 3 hores