GR 92. El Port de la Selva-Cadaqués

Excursió realitzada el 27-5-2012

Excursió que recorre una part de la segona etapa del GR 92. La primera part d'aquesta etapa és la que va del Port de Llançà al Port de la Selva.


0:00 h. Iniciem la caminada a l'inici de la carretera que va del Port de la Selva a Cadaqués (Avinguda del Doctor Moisés Broggi). Seguim aquesta carretera, deixant a l'esquerra un petit oratori. A l'esquerra, damunt nostre, hi ha una urbanització amb apartaments; a la dreta, apartaments que poc més enllà van essent substituïts per nàutiques. Passem una rotonda i seguim per la carretera, fins una segona rotonda. A l'esquerra, i una mica enlairat respecte de la carretera, el cementiri municipal. Seguim per la carretera, deixant a l'esquerra un camí que s'enfila entre dues parets d'obra. Uns metres més enllà trobem

0:13 h. Camí carreter que s'enfila a l'esquerra. Hi ha pals indicadors. Hem de seguir aquest camí, costerut, entre pins, figueres de moro i parets de pedra seca. El camí es va enfilant bruscament, sense descans, cada vegada més entre ginestars; al darrere nostre es va obrint la panoràmica de la badia del Port de la Selva.

0:45 h. Al cap d'una estona el camí ateny la carena del llom que anem seguint i perd una mica de pendent. Uns metres més enllà es decanta cap a l'esquerra per passar una petita coma. A l'esquerra ens queda un petit bosquet i, al damunt nostre, les runes del Torrelló. Passada la coma el camí gira bruscament a la dreta i, entre parets de pedra seca, va suavitzant-se fins arribar a la carena, on trobem un

1:00 h. Encreuament. El camí que seguíem desemboca en una ampla pista; a l'esquerra tornaríem al Port de la Selva per Sant Baldiri. Hem de seguir a la dreta (indicador), per la pista principal, passant una porta ramadera i deixant a la dreta un camí secundari, al costat d'una barraca circular de pedra seca.

A l'esquerra s'obre la perspectiva del mar. El camí va planejant per després baixar lleument fins trobar, a l'esquerra
1:25 h. Mas en runes. A partir d'aquí el camí torna a pujar per adreçar-se al Mas dels Bufadors. Al fons, destaca el Puig Pení.

1:45 h. Sota el Mas dels Bufadors. Un camí, a la dreta, ens duria també a Cadaqués. Nosaltres seguim per l'esquerra, enfilant-nos cap a les runes del mas, que deixarem a la nostra dreta. 

El camí voreja el llom i uns metres més enllà trobem un pal, sense indicador. 

En aquest punt hem de deixar el camí que puja i agafar el sender que va baixant cap a l'esquerra (senyals grocs de pintura) per entre la vegetació, per anar-se decantant de mica en mica cap el nord, en la direcció d'una petita pineda que destaca a la carena. El camí, estret, passa enmig d'un festival d'estepa i de ginesta florida.

2:05 h. Creuament de camins, una mica abans d'arribar a la pineda. Hem de seguir el camí (indicador) que baixa cap a la dreta. A partir d'aquí el camí va planejant, tot resseguint els contraforts del vessant nord de la Muntanya Negra. 

És un camí amb les vores fetes de paret de pedra seca, treball centenari que inclou un pont sobre el Rec de l'Infern.

Aquí i allà, les empremtes de les antigues feixes. 
Si primer aquest tram és boscós, poc a poc es va esclarissant fins arribar a  
2:50 h. encreuament a la carena que davalla de la Muntanya Negra i que podríem seguir, a l'esquerra, fins el Cap de Creus, que es veu al fons. 

Al davant nostre es comença a endevinar Cadaqués i Port Lligat. 

En aquest petit altiplà, amb vàries construccions de pedra seca, seguim (indicador) cap a la dreta. Aviat trobem un filat que hem de passar i un indicador que ens assenyala un sender que baixa cap a la dreta. El camí va zigzaguejant i perdent alçada progressivament. Trobem algunes edificacions habitades.

3:15 h. Camí que baixa perpendicular. A la dreta (indicador), tornaríem al Mas dels Bufadors per un altre camí. Hem de baixar cap a l'esquerra, entre parets de pedra seca, cap a Cadaqués, que cada cop es va obrint davant nostre. 

El camí passa aprop de la carretera sense baixar-hi i, finalment, després d'un tram d'escales, desemboca a l'inici de la carretera de Port Lligat. Només hem de seguir avall per arribar a 
3:45 h. Platja de Cadaqués.

And the winner is...

Vaig entrar en això dels blocs farà uns tres anys, a partir de la curiositat que em despertà el bloc d'en Sorro, un company de coral i, com he anat descobrint amb el temps, company també d'altres inquietuds. Fins aquell moment no sabia ben bé per a què deuria servir això dels blocs, però a partir d'aquell moment vaig començar a interessar-m'hi. El primer bloc que vaig fer, i que encara funciona, el vaig fer amb finalitats professionals. És un bloc a través del qual pretenia -i pretenc- que els meus alumnes i jo poguéssim seguir en contacte més enllà de l'horari estricament escolar, donant-los una eina per treballar a casa i comunicar-se; alhora, serveix per donar a conèixer algunes de les coses que fem en el nostre quefer diari escolar.

El bloc que ara esteu llegint va néixer per a donar a conèixer les excursions que, amb una colla d'amics, intentem fer d'una manera més o menys sistemàtica. Volíem difondre-les de manera que es convertís en una eina per tal que qualsevol persona interessada pogués realitzar-les pel seu compte, oferint cartografia, imatges i descripcions com a nosaltres ens hauria agradat trobar.

Més endavant va venir un tercer bloc. Se'm va acudir de fer-lo com a extensió d'aquells comentaris i recomanacions que es fan amb els amics i els companys de llibres, pel.lícules, obres de teatre...

Fa cosa d'un mes vaig veure, visitant altres blocs, que corrien uns premis anomenats Liebster, que atorguen els blocaires a d'altres blocaires. De primer me'n vaig malfiar: quina mena de rerefons hi deuria haver? Si entraves dins d'aquest joc piramidal, estaries controlat per l'MI6, per Spectra, per Maxwell Smart? Per altra banda, em feia pensar en aquells terribles correus que temps enrere arribaven irremeiablement i que acabaven amb amenaces apocalíptiques: Fulanet va seguir la cadena i l'endemà li va tocar la rifa; en canvi, a Menganet, que no en va fer cas i la va trencar, li va caure una pedregada a l'ull de poll. Malgrat aquesta desconfiança, però, hi havia un raconet on pensava, encara que no m'ho vulgui reconèixer, que, ostres, a veure si algú es recorda de mi. Diguem-ne que les prevencions anteriors tenien una mica d'allò de la faula, aquella que diu allò de que com que no les puc haver, dic que són verdes.

En fi, que resulta que des del bloc Aficionats als senders l'amiga Laura ha tingut la gentilesa de nomenar Xino Xano com a bloc premiat. Abans que res, moltes gràcies.

No ens enganyem: escrivim blocs per a ser llegits, i ens agrada agradar. No hi ha millor compensació pel blocaire que rebre comentaris (i veure que el nombre de visites augmenta). Així, doncs, res de fer-me l'estret. Ara, seguint les bases de l'original premi, haig de triar cinc blocs més a qui, des del nostre, concedir el premi. No és tasca fàcil: uns ja el tenen; uns altres depassen el màxim de 200 seguidors que la convocatòria exigeix. Pot ser fins i tot que algú se senti incòmode davant d'una nominació d'aquest tipus. Si aquest és el cas, espero que em sabreu disculpar i que ningú se senti obligat a res. 

(Trobareu aquest mateix escrit, amb les adaptacions necessàries, al bloc http://estaciodeservei.blogspot.com.es/, que ha estat igualment premiat. Moltes gràcies)

Els blocs als quals m'agradarà atorgar el premi són:

. Senderisme en transport públic. Per la coherència amb una idea i la qualitat de la proposta.

. Los folloneros. Perquè no paren, i per la qualitat de les descripcions excursionistes.

. Els Cingles de Bertí. Per la fidelitat a un territori i la seva defensa contra les mossegades de l'especulació.

. Barcelofília. Per la impressionant tasca de recuperació de la memòria històrica. Probablement un dels millors exemples de la utilitat col.lectiva d'una eina com el bloc.

.Caminar després dels 50. Va ser un dels primers blocs excursionistes que vaig seguir, i que ens va suggerir caminades. Ara, des del País Valencià.

Les bases són:

1.- copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t’ho ha otorgat.

2.- nominar als teus 5 blocs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.

3.- demanar i esperar que aquests blocaires passin el guardó a altres 5 blocs.

La Serra de l'Obac. Coll de l'Obac -Paller de Tot l'Any

Excursió realitzada el 13/5/2012


(Prenem com a referència la descripció de la ruta feta dins de la proposta "Les Rutes del palau Robert"). En aquest enllaç podreu veure una magnífica selecció de fotografies del Parc.


0:00 h. Collada de l'Obac. Caminem en direcció de la Casa Nova de l'Obac, un enorme casalot que s'enlaire damunt nostre. Seguim el camí que s'hi enfila (hi ha una barrera per impedir el pas dels vehicles) deixant, a la dreta, la zona d'aparcament. El camí passa pel davant de la casa, que ens queda a l'esquerra.

0:10 h. Deixem a l'esquerra el camí a la casa vella i el bar La Pastora, per seguir per la pista més ben traçada, que gira lleument a la dreta tot vorejant el Turó de la Mamella. Poc a poc es va enfilant, amb alguns trams encimentats.
0:35 h. Trobem un camí perpendicular que haurem de seguir a l'esquerra (indicació: Pou de glaç). A l'esquerra, al damunt nostre, les runes d'una construcció (Torrota de l'Obac). El camí segueix fent una pujada constant.
0:50 h. El camí ample fa un gir a la dreta. A l'esquerra un camí més estret s'enfila per dins del bosc (indicació: Pou de glaç). La pujada és constant i en alguns trams el camí és força erosionat. Finalment, el camí arriba a
1:05 h. Carena. Davant nostre, mig tapada pels arbres, hi ha una construcció de pedra, semiesfèrica, amb dues obertures protegides per un reixat: és el pou de glaç. A la dreta es veuen dos camins: un, més a la dreta, de més fressat, que es dirigeix a l'est; nosaltres hem d'agafar l'altre, en direcció nordest. El camí s'enfila suaument per després anar planejant i obrir-se, per l'esquerra, al panorama de les fondalades de la Portella, la mola de Castellsapera i, més a l'oest, el monòlit del Paller de Tot l'Any, destí final de la caminada. 

Després d'anar planejant el camí va baixant, amb la presència de La Mola al davant nostre. El camí va alternant trams boscosos amb trams oberts, en què es camina directament damunt el conglomerat.

1:20 h. Collet Estret. Zona descoberta davant de Sant Llorenç del Munt. El camí fa un gir a la dreta (noroest) i es torna a enfilar per dins del bosc, fins arribar a la base de Castellsapera, que va vorejant.

1:40 h. A la dreta s'enfila un corriol que ens permetria enfilar-nos a Castellsapera. Nosaltres seguim planejant, anant en direcció oest. Al cap d'un tram se'ns uneix per la dreta un camí (GR) i poc després comencem a baixar. 
1:50 h. A l'esquerra hi ha un camí que baixa cap a la fondalada; hem de seguir pel principal que, tot i baixar, ho fa amb més suavitat.
1:55 h. Corriol ben traçat que s'enfila a l'esquerra. Hem de seguir-lo i ben aviat ja veiem, davant nostre, la roca del Paller de Tot l'Any, on arribem

2:10 h. Paller de Tot l'Any

El retorn el fem pel mateix camí.