dimecres, 13 de juny de 2012

L'Alta Garrotxa. Sadernes- Sant Aniol d'Aguja- Talaixà- Sadernes

Excursió realitzada el 10-6-2012


Aquesta caminada proposa seguir la Riera de Sant Aniol des de Sadernes i tornar per Talaixà, la qual cosa ens permet tenir una visió aèria de la mateixa riera.


0:00 h. Sadernes (1). Hi ha un hostal i un càmping. Seguim la pista que al començament es dirigeix cap a l'oest i després s'adreça cap el nord, tot seguint el marge esquerre de la riera, que aquí apareix seca. Passem fins a tres aparcaments condicionats a la vora del camí i creuem un parell de cops la riera, passant per sota de la paret de Castell s'Espasa, una zona on és habitual trobar-hi escaladors.
0:37 h. Pont d'en Valentí. Un camí a l'esquerra (indicadors) baixa cap aquest pont medieval. Nosaltres tornarem per aquí però, per ara, i malgrat que hi ha un indicador cap a Sant Aniol que ens fa baixar cap el pont, seguim per la pista principal.
0:40 h. Bifurcació. A la dreta hi ha un quart aparcament i a l'esquerra una altra pista, barrada amb una cadena, que davalla. Hem d'agafar aquesta pista que travessa el riu i el segueix remuntant, ara pel marge dret. Deixem un camí que s'enfila a l'esquerra per arribar
1:00 h. Molí de Riu o, més aviat, el què en queda, a la dreta del camí. Una mica més enllà un indicador ens assenyala que hem de deixar la pista i prendre un sender, a la dreta, que ens duu a travessar el riu tot saltant de pedra en pedra (senyals verds i taronges). 

El camí ara va resseguint riu amunt, amb el riu a la nostra esquerra i enmig d'una densa vegetació, amb gran quantitat de freixes, boixos i avellaners.
1:15 h. Resclosa del Gomarell. 
Seguim el camí que voreja el marge esquerra del riu, amb alguns trams empedrats i algun altre amb una passera de fusta per superar alguna esllavissada. Aquesta part del camí presenta alguns racons molt bonics, amb gorgs d'aigües cristal.lines que, amb l'anxubament, augmenten encara més les ganes de tirar-s'hi de cap. 





1:35 h. Pont penjat de fusta. 
Canviem de marge de riu. Una mica més enllà trobem una bifurcació: si seguim recte, anem a Sant Aniol per la riera; si agafem el camí que s'enfila bosc amunt cap a l'esquerra, arribem a Sant Aniol pel bosc. Nosaltres seguim aquesta darrera opció, més tranquil.la però no tant divertida.
2:15 h. Sant Aniol d'Aguja. Nucli constituït per l'ermita, romànica del S. XI, i el refugi. L'associació dels Amics de Sant Aniol d'Aguja malden per mirar de reconstruïr el conjunt o, si més no, evitar que es degradi més. 


Al costat esquerre del refugi, sota els arbres, hi ha la font. 
Des d'aquí surt, cap a l'esquerra, el camí que hem de seguir (2). Des d'aquí, i fins Talaixà, seguirem les marques blanques i vermelles del GR11. El camí es va enfilant progressivament en direcció sud, fins arribar a un característic pas obert en la roca: el Portell de la Guilla. Des d'aquí es domina ja una perspectiva ben ampla. 

2:35 h. Portell de la Guilla. El camí baixa ara lleument i es va acostant a la cinglera. 
En algun moment és força aeri, amb vistes a la vall de la Riera de Sadernes, especialment a l'indret anomenat
2:55 h. Salt de la Núvia. Si bé no és complicat, cal parar atenció en aquest pas. És, també, el millor mirador. 

Des d'aquí el camí s'orienta cap a l'oest. Deixem, a l'esquerra, un sender que baixa pel dret i que ens retornaria al Gomarell (3). El camí, ara pel solei, enmig de l'alzinar, va guanyant alçada progressivament. Davant nostre s'endevina l'església de Sant Martí de Talaixà.
Travessem una pista forestal recent (el camí segueix a l'altre costat de la pista) i arribem
3:20 h. La Quera, runes del que fou una casa pairal. Sembla que ara s'hi treballa; si més no, hi ha maquinària pel voltant. El camí passa per una volta de pedra i deixa la casa a l'esquerra.
3:45 h. Talaixà, un indret amb una història recent si més no, curiosa. En aquest coll hem de deixar el GR i seguint direcció SE (indicador, i senyals vermells i blaus, i també grocs), entrar al bosc per començar un descens sostingut, per un camí amb bastant de pedruscall i força trencacames.
És d'aquells que sembla que no s'acaben mai. Cap a la part final travessem un parell de cops una pista (que no hem de seguir: el camí segueix a l'altre costat) fins arribar a un camí perpendicular on trobem un indicador que ens assenyala, cap a la dreta, la direcció del pont d'en Valentí. El camí passa a tocar de la riera
5:10 h. Pont d'en Valentí. 

El travessem i remuntem per l'altre vessant fins arribar a la pista que havíem seguit pel matí. Només cal seguir-la cap a la dreta per arribar
5:40 h. Sadernes.



(1). Hi ha la possibilitat, fora de l'estiu, de continuar en cotxe més enllà de Sadernes, fins algun dels aparcaments situats  vall amunt. Si ho fem hem de comptar que ens estalviem gairebé una hora de camí entre anar i tornar.
(2). Cap a la dreta el camí va fins el Salt del Brull, camí que es pot fer en un quart d'hora d'anar i un altre de tornar. La tornada a Sadernes també es pot fer desfent el camí de pujada, tornant pel riu; no és tan llarg ni té tant de desnivell. No tens vistes però et pots banyar!!
(3). El camí baixa directe al fons de la vall. Representa una alternativa si es vol gaudir de les vistes però no fer-ho tant llarg.

6 comentaris:

  1. Hola Jordi, una ruta preciosa, sobre tot si la riera porta aigua, llastima que no os arribareu al Gorg Blau, per a mi, es un del racons mes encisadors de la ruta, nosaltres la varem fer molt pareguda, nomes que passat el Salt de la Nuvia, varem trencar pel corriol que porta al Gomarell

    ResponElimina
  2. Què preciós sembla! I quines fotos més boniques! Segur que la tinc en compte!

    ResponElimina
  3. Quina ruta i quines fotografies! Gràcies per la recomanació! Des de fa un temps m'estic posant nostàlgic i ara cada cop m'agrada més tombar pel voltant de casa, en lloc de perdre'm a l'altre cantó de món. I és que quan viatges per Catalunya també trobes cada racó més bonic... A veure si entre tots aprenem més a valorar el que tenim i ens decidim a conèixer-lo una mica més!
    Enric

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut al bloc, Enric. Certament, al voltant nostre hi nha un munt de racons meravellosos; només cal anar-hi amb l'actitud adequada. Des de Xinoxano ens agradaria promoure tambe altres indrets de casa nostra que no tenen tant predicament i que són més desconeguts, sobretot pel que vivim per l'area metropolitana. I crec, també, que això no exclou el neguit i l'interès per conèixer altres indrets més llunyans. De fet, el planeta només és un!!

      Elimina
  4. Excursió fantàstica, les vostres dades i fotos ens han ajudat en alguns moments de dubte. El Salt del Brull maravellós amb la quantitat d'aigua que quèia....si vols una foto del lloc te la puc enviar ja que l'accés és una mica complicat. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gàcies, Rosa maria! Amb aquestes pluges, el salt deuria estar increïble!

      Elimina