Banyoles és un lloc ideal per a realitzar un munt d'activitats: nedar, remar, córrer, anar en bicicleta, pescar, passejar, badar... Banyoles és una ciutat amable, que convida a prendre's la vida pel costat més bo. Però Banyoles amaga encara una característica més inquietant: pel subsòl les lleis de la geologia fan que sigui un dels indrets més vius, i canviants, de la nostra geografia. Com aquell qui no vol la cosa, d'un dia per l'altre se t'enfonsa el terra i allà on hi havia un bosquet d'àlbers hi apareix una bassa. I així anar fent.
0:00 h. L'inici de l'itinerari es situa a la confluència del Passeig Darder (que voreja l'estany) amb el Passeig Dalmau, a tocar de l'Estadi Municipal. Hem de seguir el Passeig Dalmau, allunyant-nos, per entendre'ns, de l'aigua.
0:15 h. Font Pudosa. Al costat del balneari abandonat, de la font raja un doll d'aigua amb un alt contingut de gas sulfhídric, amb la seva característica olor d'ous podrits, la qual cosa justifica el nom de la font i les propietats curatives de la qual justifiquen la presència, ara ja arqueològica, del balneari.
El camí s'endinsa en terrenys pantanosos i inundables; en molts trams hi ha passeres de fusta que permeten avançar sense sucar els peus. Passem per l' Estanyol de la Cendra, envoltat de canyar, amb una aigua d'aspecte realment cendrós i dens.
0:25 h. Estanyol de Montalt. La vegetació hi és tan densa que no permet veure l'aigua; sí que destaquen, però, les plataformes habilitades per tal que hi niin les cigonyes.
Seguint l'itinerari marcat, el camí s'enfila lleument fins arribar a la carretera de Mieres, de la qual ens separa una tanca. Passem la porta i sortim a la carretera girant a l'esquerra. Uns metres més enllà arribem a l'indret de les Estunes.
0:35 h. Les Estunes. Un indret format per grans plaques de travertí, ple d'esquerdes i coves. Un itinerari senyalat amb la imatge d'unes fades -les autèntiques habitants d'aquest lloc- ens permet anar descobrint el bosc i les cavitats que es van obrint als nostres peus. De tant en tant un pontet permet salvar el buit, però cal no badar.
Sembla que, a més de les fades, també hi vivien els neandertals, perquè aquí es va trobar l'anomenada mandíbula de Banyoles.
Després de visitar el paratge, tornem enrere, per la carretera per on havíem vingut. Passem de llarg la portella que abans havíem creuat i just després d'haver passat el recinte de l'escola Casa Nostra tombem a la dreta, per un camí que aviat passa sota la volta dels arbres.
0:50 h. Estanyol del Vilar. La més gran de les llacunes associades a l'estany de Banyoles.
Seguim per un curt tram de carretera, deixant l'estanyol a la nostra dreta, fins arribar a la Font del Vilar. Des d'aquí, tirant enrere, podem anar en cinc minuts, fins l'església de Santa Maria de Porqueres, del segle XII.
![]() |
Fotografia: Turisme. Pla de l'Estany |
1:10 h. Final de l'itinerari.