dilluns, 21 d’octubre de 2013

Per la Vall de Marfà: el Molí d'en Brotons

Excursió realitzada el 20/10/2013

(Prenem com a referència la ressenya publicada a la revista Muntanya, nº 903, de Març de 2013)

Aquesta caminada ens permet endinsar-nos cap a la Vall de Marfà i descobrir una de les seves raconades més emblemàtiques. Malgrat la distància que cal recórrer, qualifiquem l'excursió de fàcil, atès que el desnivell és poc rellevant; de fet, només hi ha una pujada pronunciada al tram de tornada, entre la Riera de Marfà i el camí principal, però és un tram curt. També la qualifiquem de circular malgrat que una bona part de l'itinerari d'anada i tornada passa pel mateix camí.
Per una bona explicació d'històries relacionades amb la vall, podeu consultar clicant aquí
L'excursió comença a La Fàbrega, antic molí on ara hi ha un restaurant. Per arribar-hi cal seguir la carretera C-59, entre Castellterçol i Moià. Just després del pont que salva el Torrent de la Fàbrega, fàcil d'identificar perquè coincideix amb la divisòria comarcal entre el Vallès Oriental i el Bages, hi ha una desviació a la dreta que torna cap enrera i, després de passar per sota els dos ponts -l'antic i el nou- arriba a La Fàbrega, on podem deixar el vehicle.
0:00 h. La Fàbrega. Seguim el camí de pujada per on hem arribat, passant per sota els ponts.
0:01 h. Deixem a l'esquerra el camí pel qual hem vingut i prenem la pista que va a la dreta, amb un indicador de "Poua de Glaç". 
El camí planeja, amb una certa tendència a pujar. Els camps que l' envolten estan tancats amb filats. Arreu hi ha bosc de roure i pi roig, en aquesta hora, ben emboirat.
0:12 h. Enfront nostre surt un camí que s'enfila dret cap a la casa del Gironès. Nosaltres hem de seguir la pista que planeja tot fent giragonses per seguir el relleu marcat per les torrenteres.
0:32 h. Bifurcació. A l'esquerra el camí puja cap a la casa del Padrós. Hem de seguir el camí de la dreta, que baixa suaument.
1:00 h. Bifurcació una mica abans d'arribar a les runes de la Tosca. Hem de seguir la pista principal (esquerra), deixant de banda el camí més embardissat que planeja a la dreta. Per aquest costat (dreta) la vegetació és de matoll, molt esclarissada, i permet veure la panoràmica de la vall.

1:10 h. A l'extrem del Serrat de la Descàrrega, arribem a la casa, ara abandonada, del Saiolic. El camí passa pel davant, tot fent un gir a l'esquerra. 
1:12 h. Un cop passada la casa, deixem a la dreta una ampla pista que baixa. 
El camí que seguim va una ampla volta, per entrar de ple a la pineda.
1:22 h. A la dreta veiem un camí, fressat però més embardissat que el principal, que baixa cap a la vall. No l'hem de seguir però l'hem de tenir present perquè és per aquí per on retornarem.
Una mica més enllà, entre els arbres, veiem ja l'església de Sant Pere de Marfà.
1:45 h. Bifurcació. Hem de prendre el camí que baixa cap a la dreta.
1:50 h. Masia de Marfà. Al darrere hi ha l'església de Sant Pere. El camí passa per davant de la casa, fent un gir i davallant.
1:55 h. Multiple bifurcació. Hem d'agafar el primer camí que baixa cap a l'esquerra, just després de passar el torrent. 
A la nostra esquerra veiem, dominant la vall, l'església de Sant Pere. 
El camí primer baixa suaument per després davallar ja decididament cap a la Riera de Marfà. Un cop asolida, el camí va paral·lel al curs d'aigua, que ens queda a l'esquerra.
2:10 h. Molí de Marfà, a l'altra riba de la riera, que hem de creuar. 
A les ressenyes consultades hem vist que, en funció del cabal d'aigua, cal descalçar-se per fer-ho. A nosaltres, aquest cop, no ens ha calgut treure'ns les botes i, saltant de pedra en pedra, hem aconseguit creuar. 

Un cop a l'altre costat, seguim el camí que s'enfila cap a la dreta, deixant la riera també a mà dreta.
2:20 h. Ermita de la Mare de Déu de la Tosca. La deixem a l'esquerra i seguim encara uns metres més enllà.
2:22 h. La pista fa un gir i s'enfila a l'esquerra. L'hem de deixar i seguir un camí, a la dreta, que planeja. Sol estar indicat amb fites de pedres. 
El camí passa per sota unes balmes.
2:25 h. Molí d'en Brotons, sota la balma del salt. 
Per retornar desfem el camí fins a creuar de nou la riera. Un cop creuada, però, hem de seguir cap a l'esquerra (nosaltres havíem arribat per la dreta), pel camí que es va enfilant. 
Aquest és el tram més costerut. Aviat veiem, a sota nostre, la riera d'on venim.
2:45 h. El camí que hem de seguir fa un gir tancat a la dreta, deixant de costat una bifurcació que segueix recta (ens quedarà a mà esquerra) i més planera.
2:52 h. Camí principal, que ja havíem seguit d'anada. L'hem de seguir a l'esquerra i, desfent el camí, retornar al punt d'inici. Pel camí, però, tenim l'oportunitat de comprovar que, encara que ens creguem els senyors de l'univers, hi ha vida més enllà. We are not alone, que deia aquell, en trobar éssers extraterrestres.
Capaços de fer punt de creu del no-res
El camí va fent, amb algun apunt de tardor, massa calurosa encara


4:10 h. La Fàbrega.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada