dimecres, 13 de novembre de 2013

La Fageda d'en Jordà. Olot-Olot


Excursió realitzada el 10/11/2013

Caminada senzilla, encara que llarga, que, amb origen a Olot, travessa la Fageda d'en Jordà i recorre el Pla de Sant Miquel, al vessant nord de la Serra del Corb, per arribar de nou a Olot pel veïnat de Pocafarina.

0:00 h. Entrada al Parc Nou d'Olot. Sempre i quan no aneu ni a cavall, ni en bicicleta, ni amb carruatge, entreu seguint les indicacions del Casal dels Volcans.
0:04 h. Casal dels Volcans. Antiga casa senyorial, seu del Museu dels Volcans i del Centre d'Informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Rodegem l'edifici, deixant-lo a la nostra dreta, i trobem les indicacions de la Ruta 3, que hem de seguir. El camí surt del parc i travessa una zona d'horts. 
0:08 h. Deixem un camí a l'esquerra i prenem la segona desviació cap a aquest costat.
El camí passa entre horts i parets fetes de pedra volcànica, una constant durant tot l'itinerari.
0:12 h. Carretera de Circumvalació d'Olot. L'hem de travessar. La ruta 3 s'agafa anant una mica cap a l'esquerra, però nosaltres anem cap a la dreta, seguint la carretera.
0:15 h. Rotonda. Prenem la carretera que, cap a l'esquerra, indica la direcció de La Deu.
0:21 h. Font de La Deu, a la dreta, una mica enclotada. 
Una mica més enllà deixem, a la dreta, el Restaurant de La Deu i el seu pàrquing. Seguim uns metres encara per la carretera.
0:25 h. Desviació a la dreta, que hem d'agafar. De front ens arriba la ruta 3, que havíem abandonat en arribar a la carretera de Circumvalació.
0:28 h. A l'esquerra de la carretera hi ha els Estanys d'en Broc, espai natural que està en procés de recuperació. El camí passa per la zona del Triai, després d'enfilar-se una mica i mostrar una bona panoràmica pirenenca, des del Bastiments fins el Canigó.


0:37 h. Desviació, a la dreta, just abans d'un prat enmig del qual hi ha una creu enorme. La ruta que hem de seguir travessa en diagonal aquest prat, passant a tocar de la creu, fins arribar a un camí asfaltat que s'enfila en direcció Sud.
El camí va enfilant-se, tot passant enmig d'una zona amb diferents construccions. A costat i costat de la carretera van sortint diversos camins que s'endinsen cap el bosc.
Segueixen ben presents les parets de pedra volcànica.

1:00 h. Desviació a l'esquerra; deixem la carretera asfaltada i prenem aquest camí, de terra, que poc a poc s'anirà endinsant dins la fageda.


1:07 h. El camí travessa una carretera. Seguim de dret.
1:14 h. Ens incorporem a una pista que ens arriba per l'esquerra, i que ve de la zona d'aparcament de la fageda. La seguim cap a la dreta. 
1:25 h. Ens trobem a la part central de la fageda. A partir d'aquí podem anar cap a qualsevol costat i deixar-nos perdre enmig de la deslliurant presó -Maragall dixit- sensació aquesta que s'accentua amb la verticalitat dels seus troncs rematada per la perpendicularitat del fullam.
Quan vàrem programar aquesta excursió vàrem pensar que un deu de novembre ja seria una data prou endinsada en la tardor com perquè la flamarada del bosc estigués en el seu punt més àlgid. Però aquest any la tardor és una tardor de pa sucat amb oli, defectuosa, com de basar xinès. Els faigs es mantenen tossudament verds, ignorants de l'arbitrarietat del calendari. Només alguna espurna vermellosa de tant en tant, més perquè no sigui dit que perquè s'ho creguin de debò, i encara a càrrec d'aquelles espècies que fan més cas de les hores de llum que de les oscil·lacions tèrmiques i que acompleixen amb rigor germànic les exigències del protocol. Així que ens deixem anar per la fageda embolcallats per una panòplia estival més que no pas per una melangia tardoral.




A més, si algú, a aquestes alçades, hi arriba amb pretensions de Vayreda o de Maragall, ben aviat haurà de desistir, foses les intencions de l'aspirant a artista per la cridòria insistent de la gent que, literalment a carretades, es desplaça bosc amunt i bosc avall. 
Però seguim endavant, encara per l'itinerari 3, que ara indica cap el Sud la direcció de Can Xel i l'enllaç amb el GR2.
1:30 h. El camí surt de la fageda. Davant nostre veiem la Serra del Corb.
1:40 h. Can Jordà, actualment seu del Centre de Conservació de Plantes Cultivades. 

Aquí deixem la ruta 3 del Parc Natural, que havíem seguit fins ara, i pretenem enllaçar amb el GR 2 del qual, però, no en sabem veure traça. A partir d'aquí tenim dues opcions. La primera, que seguim en primer lloc, passa per prendre el camí que baixa cap a la dreta, just abans de l'edifici de Can Jordà, amb indicació de direcció a Olot. Aquest camí, que s'orienta a l'oest, va seguint el vessant sud del Volcà de Puig Jordà, oferint, cap el sud, la visió de les Basses d'en Jordà, en primer terme, i de la Serra del Corb com a teló de fons. 
Com que tenim divergències amb la cartografia, i la nostra intenció era seguir el GR 2, que alguns mapes assenyalen aquí però del qual no hem sabut veure cap senyal, tornem enrere, altre cop fins a Can Jordà. Hem d'aclarir que, si haguéssim seguit aquest camí, hauríem arribat també on volem anar. 
Tornem a situar-nos a Can Jordà. Passem pel davant de la casa, amb l'accés a través d'una escala volada de pedra, i seguim el camí que va baixant, travessa la pista encimentada que duu a l'aparcament i es converteix en una pista herbosa, no gaire transitada. Aquest camí, que s'orienta també cap a l'oest, segueix el vessant sud de la vall, just sota la Serra del Corb, de manera que la visió que tenim ara a l'altre costat de la vall és la del Volcà de Puig Jordà. 
Passem per la casa del Pujolet, envoltada de bosc. 
1:55 h. (l'horari marcat no té en compte la marrada anterior: és com si haguéssim vingut directes per aquest camí). Camí, a l'esquerra, a les cases de Can Vidal i El Prat de Baix.
2:00 h. El Roure, gran casa molt arreglada. Poc després se'ns uneix, per la dreta, el camí per on hauríem arribat si haguéssim seguit la primera opció des de Can Jordà. Hem caminat més, però hem vist la vall d'un costat i de l'altre.
2:05 h. Carretera asfaltada GIV-5242. Carretera asfaltada, poc transitada, que hem de seguir durant un parell de quilòmetres i mig, amb la Serra del Corb a l'esquerra i el Pla de Sant Miquel a la dreta. 
A un costat i a l'altre de la carretera van sortint els camins que duen als diferents masos: la Casanova, el Camps, la Quintana, el Colomer, la Canova, així com també a l'església romànica de Sant Miquel del Corb.
2:45 h. Veïnat de Pocafarina. Seguim un carrer, a la dreta, que l'indica, així com també indica la direcció d'un camp de futbol. 
Seguint aquest carrer deixem a la dreta una petita plaça amb gronxadors. 
2:50 h. Camí a la dreta, amb indicador a "Les Llongaines". Després d'uns metres entre horts i cases, i al davant d'unes casetes molt petites -amb horts també molt petits- prenem un camí a l'esquerra, amb senyal de direcció prohibida.
Anem seguint sempre aquest camí, que passa de nou entre parets de pedra volcànica. Descartem, a l'esquerra, una ampla pista.
3:03 h. Arribem a una carretera, just al peu d'un transformador elèctric i al costat d'una hípica.
Seguim la carretera a l'esquerra, i uns metres més enllà, en una altra cruïlla, tornem a anar a l'esquerra.
3:05 h. A la nostra dreta, i a l'altre costat d'una petita valleta, hi ha unes cases; deixem la carretera principal i agafem a la dreta el camí que hi porta per, just immediatament després, afagar un camí herbós a l'esquerra, que va descrivint una ampla corba tot baixant per una zona boscosa, per sota del que sembla un camp d'esports.
3:15 h. El camí desemboca a una carretera que seguim a l'esquerra.
3:17 h. Carretera: a l'esquerra tenim el Restaurant de La Deu; a la dreta, hem de seguir l'indicador de ruta 3, en direcció al Casal dels Volcans.
El camí, primer asfaltat i després de terra, passa per la Font Moixina i per una zona periurbana abans d'oferir panoràmiques del Puigsacalm i avisos de que el paper Carlets és el millor.

3:37 h. Entrada del Parc Nou, final de la ruta. 

2 comentaris:

  1. Sembla que poc a poc arriba la tardor, uns paisatges preciosos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé, no sé...Em fa l'efecte que anirem de pet a l'hivern

      Elimina