dilluns, 21 d’octubre de 2013

Per la Vall de Marfà: el Molí d'en Brotons

Excursió realitzada el 20/10/2013

(Prenem com a referència la ressenya publicada a la revista Muntanya, nº 903, de Març de 2013)

Aquesta caminada ens permet endinsar-nos cap a la Vall de Marfà i descobrir una de les seves raconades més emblemàtiques. Malgrat la distància que cal recórrer, qualifiquem l'excursió de fàcil, atès que el desnivell és poc rellevant; de fet, només hi ha una pujada pronunciada al tram de tornada, entre la Riera de Marfà i el camí principal, però és un tram curt. També la qualifiquem de circular malgrat que una bona part de l'itinerari d'anada i tornada passa pel mateix camí.
Per una bona explicació d'històries relacionades amb la vall, podeu consultar clicant aquí
L'excursió comença a La Fàbrega, antic molí on ara hi ha un restaurant. Per arribar-hi cal seguir la carretera C-59, entre Castellterçol i Moià. Just després del pont que salva el Torrent de la Fàbrega, fàcil d'identificar perquè coincideix amb la divisòria comarcal entre el Vallès Oriental i el Bages, hi ha una desviació a la dreta que torna cap enrera i, després de passar per sota els dos ponts -l'antic i el nou- arriba a La Fàbrega, on podem deixar el vehicle.
0:00 h. La Fàbrega. Seguim el camí de pujada per on hem arribat, passant per sota els ponts.
0:01 h. Deixem a l'esquerra el camí pel qual hem vingut i prenem la pista que va a la dreta, amb un indicador de "Poua de Glaç". 
El camí planeja, amb una certa tendència a pujar. Els camps que l' envolten estan tancats amb filats. Arreu hi ha bosc de roure i pi roig, en aquesta hora, ben emboirat.
0:12 h. Enfront nostre surt un camí que s'enfila dret cap a la casa del Gironès. Nosaltres hem de seguir la pista que planeja tot fent giragonses per seguir el relleu marcat per les torrenteres.
0:32 h. Bifurcació. A l'esquerra el camí puja cap a la casa del Padrós. Hem de seguir el camí de la dreta, que baixa suaument.
1:00 h. Bifurcació una mica abans d'arribar a les runes de la Tosca. Hem de seguir la pista principal (esquerra), deixant de banda el camí més embardissat que planeja a la dreta. Per aquest costat (dreta) la vegetació és de matoll, molt esclarissada, i permet veure la panoràmica de la vall.

1:10 h. A l'extrem del Serrat de la Descàrrega, arribem a la casa, ara abandonada, del Saiolic. El camí passa pel davant, tot fent un gir a l'esquerra. 
1:12 h. Un cop passada la casa, deixem a la dreta una ampla pista que baixa. 
El camí que seguim va una ampla volta, per entrar de ple a la pineda.
1:22 h. A la dreta veiem un camí, fressat però més embardissat que el principal, que baixa cap a la vall. No l'hem de seguir però l'hem de tenir present perquè és per aquí per on retornarem.
Una mica més enllà, entre els arbres, veiem ja l'església de Sant Pere de Marfà.
1:45 h. Bifurcació. Hem de prendre el camí que baixa cap a la dreta.
1:50 h. Masia de Marfà. Al darrere hi ha l'església de Sant Pere. El camí passa per davant de la casa, fent un gir i davallant.
1:55 h. Multiple bifurcació. Hem d'agafar el primer camí que baixa cap a l'esquerra, just després de passar el torrent. 
A la nostra esquerra veiem, dominant la vall, l'església de Sant Pere. 
El camí primer baixa suaument per després davallar ja decididament cap a la Riera de Marfà. Un cop asolida, el camí va paral·lel al curs d'aigua, que ens queda a l'esquerra.
2:10 h. Molí de Marfà, a l'altra riba de la riera, que hem de creuar. 
A les ressenyes consultades hem vist que, en funció del cabal d'aigua, cal descalçar-se per fer-ho. A nosaltres, aquest cop, no ens ha calgut treure'ns les botes i, saltant de pedra en pedra, hem aconseguit creuar. 

Un cop a l'altre costat, seguim el camí que s'enfila cap a la dreta, deixant la riera també a mà dreta.
2:20 h. Ermita de la Mare de Déu de la Tosca. La deixem a l'esquerra i seguim encara uns metres més enllà.
2:22 h. La pista fa un gir i s'enfila a l'esquerra. L'hem de deixar i seguir un camí, a la dreta, que planeja. Sol estar indicat amb fites de pedres. 
El camí passa per sota unes balmes.
2:25 h. Molí d'en Brotons, sota la balma del salt. 
Per retornar desfem el camí fins a creuar de nou la riera. Un cop creuada, però, hem de seguir cap a l'esquerra (nosaltres havíem arribat per la dreta), pel camí que es va enfilant. 
Aquest és el tram més costerut. Aviat veiem, a sota nostre, la riera d'on venim.
2:45 h. El camí que hem de seguir fa un gir tancat a la dreta, deixant de costat una bifurcació que segueix recta (ens quedarà a mà esquerra) i més planera.
2:52 h. Camí principal, que ja havíem seguit d'anada. L'hem de seguir a l'esquerra i, desfent el camí, retornar al punt d'inici. Pel camí, però, tenim l'oportunitat de comprovar que, encara que ens creguem els senyors de l'univers, hi ha vida més enllà. We are not alone, que deia aquell, en trobar éssers extraterrestres.
Capaços de fer punt de creu del no-res
El camí va fent, amb algun apunt de tardor, massa calurosa encara


4:10 h. La Fàbrega.

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Andorra: Estany de l'Estanyó

Excursió realitzada el 12/10/2013

La caminada que presentem, no gaire llarga, però amb un desnivell notable, ens permet endinsar-nos pel Parc Natural de la Vall de Sorteny, al nord del principat d'Andorra.
Per arribar-hi hem d'anar fins El Serrat, a la Vall d'Ordino; d'aquí hem de seguir la carretera que s'enfila cap a l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís. Al cap d'un quilòmetre més o menys, surt una carretera, a la dreta, cap el Parc Natural. Aquesta carretera (indicada) ens duu fins a l'edifici d'informació, davant del qual hi ha una ampla àrea d'aparcament. Aquí s'acaba la carretera asfaltada, i aquí és on nosaltres començarem la nostra caminada tot i que, fora de les èpoques estivals de màxima afluència de visitants, es pot seguir amb cotxe per la pista guanyant ben bé fins un quilòmetre i mig de distància i uns quants metres de desnivell fins arribar a una barrera que tanca definitivament el pas als vehicles. 
Per aquelles coses de la tècnica que no sempre controlem, el track que acompanya aquesta ressenya té el seu origen en aquest segon punt, mentre que el final és el correcte. 
0:00 h. Aparcament i Centre d'Informació. Anem seguint per la pista que deixa a la dreta l'edifici del centre. Més endavant, deixem a la dreta un caminet que baixa cap El Serrat.
0:06 h. La pista fa un gir tancat a l'esquerra. Nosaltres seguim per un caminet que s'enfila de front (indicadors).
El camí, condicionat amb escales i passeres de fusta, segueix pel costat del riu.
0:11 h. El camí creua la pista, que va fent esses. Ara el camí s'enfila de dret, per unes escales de fusta. A banda i banda del camí, uns rètols amb números assenyalen els diferents punts d'interès dels itineraris botànics.
0:15 h. De nou la pista, que ara seguim a l'esquerra, de pujada. Després d'un darrer revolt a la dreta, trobem un tancat amb un jardí botànic.
Seguim la pista, flanquejada per pins i bedolls.
0:23 h. Mur de pedra i barrera, que cal salvar per uns graons (aquí s'inicia el track que podeu descarregar més avall). Seguim encara uns metres per la pista.
0:28 h. Camí, a la dreta, que baixa cap el Riu de Sorteny (indicador). Hem de seguir-lo, abandonant la pista principal.
0:30 h. Pont sobre el riu. A partir d'aquí, el camí segueix la riba esquerra del riu.
El terreny és primer de prat, tot i que després passa per un tram de tarteram recobert de vegetació enmig del bosc. 
Cal anar amb compte perquè és una mica trenca-cames. Uns punts de pintura groga van assenyalant l'itinerari.
0:43 h. El camí s'obre en un ample prat; a l'esquerra, a l'altre vessant de la vall, podem veure el Refugi de la Borda de Sorteny. El camí travessa el prat flanquejant-lo. Hi ha un pal indicador.
0:45 h. El camí, que fins ara s'orientava cap a l'est, s'enfila ara cap a la dreta, en direcció sud, tot pujant pel bosc. Aquest és el tram més costerut de tot l'itinerari.
1:15 h. Poc a poc el bosc es va esclarissant i el pendent es suavitza. Davant nostre s'alça la mola del Pic de l'Estanyó que, amb 2915 metres d'alçaria, és un dels més alts d'Andorra. L'estany cap on ens dirigim és just a sota.
1:30 h. Mur de pedra, de construcció recent, que cal salvar per uns graons.
1:35 h. Plana amb aiguamolls, recull dels desguassos dels llacs que hi ha més amunt. El camí ara és planer.
1:40 h. Passera de fusta, que ens permet creuar el torrent que baixa del llac. El camí torna a enfilar-se, tot i que, aquest cop, breument.
2:00 h. Estany de l'Estanyó. Durant la nit passada han caigut les primeres volves de la temporada, però avui s'ha llevat un dia fantàstic, fred però assolellat. 
Sigui per les dates, sigui pel que sigui, el cas és que estem sols aquí dalt, gaudint del paisatge. Només uns minuts més tard, però, arriben uns altres visitants, habituals de l'indret, que reclamen el seu dret a fer-se'n senyors. 
Acollidors com són, però, no els fa res deixar-nos compartir el seu espai. A la fi, estem molt ben acompanyats.

El camí de retorn el fem desfent el mateix itinerari. El fem a poquet a poquet, gaudint del paisatge, 
i permetent-nos admirar tant la flora
com la fauna.
Una hora i mitja més tard, arribem al punt de partida.