dimarts, 27 de maig de 2014

El Clot del Cirer. La Morera de Montsant- La Morera de Montsant

Excursió realitzada el 25/5/2014

El Clot del Cirer és un dels indrets més emblemàtics de la Serra del Montsant. Enmig de l'aridesa de la Serra Major, esclata com un oasi ple de verdor a l'indret més inesperat.
Per atènyer la Serra Major del Montsant des del seu vessant sud, cal superar l'espadat vertical de vint quilòmetres de longitud, i això només es pot fer a través dels diferents passos, o graus, que en permeten l'accés. Alguns d'aquests graus exigeixen enfilar-se amb mans i peus; fins i tot n'hi ha de condicionats amb ferralla per superar alguns passos problemàtics. D'altres són més senzills i no presenten més problema que el del desnivell. 
L'excursió que presentem s'inicia al poble de La Morera de Montsant, puja a la Serra Major pel Grau de Salfores i baixa pel Grau de la Grallera, després d'haver passat pel Clot del Cirer, el Pi d'en Cugat i el Piló dels Senyalets. No és una excursió llarga, però pel desnivell acumulat, i per una certa exigència en l'ascens, la qualifiquem de moderada.
Tampoc presenta cap problema d'orientació. En tot moment hi ha senyals grocs i blancs de PR (excepte a la baixada al Clot del Cirer), i també rètols a les cruïlles principals.

0:00 h. Iniciem l'excursió a La Morera de Montsant, al Centre d'Informació del Parc Natural. A la part de dalt de la mateixa placeta un rètol de fusta assenyala el camí de la Serra Major, cap a l'esquerra.
0:01 h. Uns metres més enllà trobem una bifurcació. A la dreta, el camí dels graus de la Grallera, Espinós, Agnet, Barrots i Carrasclet. A l'esquerra, el camí de la via ferrada i del Grau de Salfores. Hem de seguir aquest darrer.
El camí comença davallant, amb el mur de conglomerat del Montsant a la dreta, les ondulacions de llicorella i vinya a l'esquerra, i La Morera a l'esquena.

0:20 h. Desviació, a la dreta, per anar cap a la via ferrada (en l'actualitat tancada, per haver-se de refer els elements de seguretat). Seguim de front, encara en un terreny amb pujades i baixades. No donem l'abast, i la mirada se'n va del més petit al més gran.

0:31 h. El camí comença a adreçar-se cap a la base de la paret. 
0:55 h. Base del mur. Primer contacte directe amb el colós de pedra. Un mur que desprèn una energia especial, tel·lúrica, primordial. Ens hi abracem, i descobrim que enmig d'aquesta mena de torró d'Alacant de pedra s'hi amaguen tresors meravellosos, en forma de cristalls. 

És una roca noble, que permet que hi arrelin esclats de vida.

El camí ara s'enfila de valent, i en algun punt ens hem d'ajudar de les mans per superar la verticalitat de l'ascens. Tot i aquesta verticalitat, el camí queda protegit per lavegetació, i en cap moment es té la sensació de tenir el buit al darrere.
1:13 h. S'acaba l'ascens vertical, en arribar a una lleixa que, a l'esquerra, s'obre formant una balma. Hem de seguir cap a l'esquerra.
1:18 h. Cable. En el punt més compromès d'aquesta ruta, un cable ens permet superar la panxa de la muntanya. Només són un parell o tres de metres.

El camí segueix planer; en aquest tram cal fer atenció amb el pedruscall de terra, que pot provocar alguna relliscada. Atenció, perquè el penya-segat és allà mateix. 
1:28 h. La cinglera, i el camí que la ressegueix per la part de dalt, fan un gir cap al Racó de Missa, i se'ns obre la panoràmica de la part més occidental de la cinglera.

1:30 h. Deixem la cinglera per endinsar-nos cap a la Serra Major. Ja hem superat el Grau de Salfores.
1:38 h. El camí, encara planer, entra en un petit bosquet.
1:40 h. Fons de la torrentera. El camí, completament cobert de còdols, es va enfilant en un terreny cada cop més àrid i monòton.
1:55 h. El camí deixa la torrentera i s'enfila dret cap a la carena.
2:00 h. Serra Major. Al davant nostre s'obre una extensa panoràmica que abasta tota la Plana de Lleida, i més enllà el Pre-Pirineu, i encara més enllà el Pirineu. Un rètol ens indica que, a l'esquerra, aniríem cap a Cabacés, i a la dreta a Albarca. 
Nosaltres no fem ni una cosa ni l'altra sinó que tirem de dret, per baixar per la torrentera que tenim just de front, simètrica a la que hem seguit per pujar. El camí va baixant per un terreny també cobert de còdols.
2:20 h. Un parell d'arbres grans ens avisen d'un camí perpendicular, que hem de seguir a la dreta. 
2:21 h. Clot del Cirer. Esclat de verd enmig de l'aridesa de la qual venim, que li dóna un toc d'irrealitat i alhora la idea de que, si aquest indret és possible, tot és possible. Un parell d'enormes nogueres ombregen l'herbassar, i uns abeuradors fets de troncs recullen el degotall d'aigua que cau de la balma. 

Val la pena aturar-s'hi, descansar, jugar o callar, esmorzar o fer la becaina, deixar-se amarar. És un d'aquells indrets dels quals, quan n'has de marxar, sap greu de fer-ho. 
Per sortir del Clot, ens hem de situar al costat dels abeuradors, mirant el camí per on hem arribat. A la dreta hi ha una gran roca, pel costat de la qual hem de passar. 
Una mica més enllà, veiem un lloc on la balma és baixa i permet enfilar-s'hi; un punt vermell assenyala el lloc.
2:23 h. Ens enfilem i anem seguint el traç del corriol, remuntant altre cop cap a la carena. Després d'un gran pi per sota d'aquesta, veiem, més amunt, i ja a la carena, la silueta d'un altre pi ben recargolat per l'acció del vent: és el Pi d'en Cugat.
2:35 h. Pi d'en Cugat. Arbre singular, al fil carener. 
A la nostra esquerra, en direcció est, veiem el vèrtex geodèsic que assenyala el Piló del Senyalets. Per arribar-hi seguim el camí carener.
2:45 h. Piló dels Senyalets. Segona cota més alta de la Serra del Montsant (1.107 metres). 
Seguim endavant pel camí carener.
3:00 h. Bifurcació. Hem d'anar cap a la dreta, seguint la indicació del Grau de la Grallera. El Grau de la Grallera, o del Montsant, és el més practicable de tots els qui ha, i s'utilitzava per fer-hi anar el bestiar. 
El camí va baixant per la barrancada.
3:15 h. El camí s'aboca al vessant de la cinglera, que venç tot fent llaçades.

3:23 h. De front ens ve el camí del Grau de l'Espinós. Seguim baixant en direcció La Morera, que ja es veu des d'aquí. 
De més amunt, les formes capricioses del Rei i la Reina (inspirades en figures d'escacs, no fotem!), ens vigilen. 
3:40 h. Camí del Grau de l'Agnet, de front. Seguim baixant i encara trobem els camins als graus dels Barrots i d'en Carrasclet.
3:50 h. Fi de l'itinerari.
Aquesta excursió es pot fer perfectament en un dia, però també val la pena dedicar-hi més temps i conèixer una mica més la comarca. Sempre es pot treure el nas per algun celler, gaudir de l'oli del país o visitar un altre indret màgic, la Cartoixa d'Escaladei. Dins d'aquesta, a la reconstrucció del que podria ser la cel·la d'un cartoixà, trobem el senyal inequívoc: tempus fugit.



2 comentaris:

  1. Molt bona descripció i itinerari perfectament cronometrat. Felicitats!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies. Esperem que hagueu gaudit d'aquesta fantàstica ruta

    ResponElimina