diumenge, 16 de novembre de 2014

Sant Martí de Montnegre. Hortsavinyà- Hortsavinyà

Excursió realitzada el 16/11/2014

Caminada relativament senzilla pel massís del Montnegre. La caminada és parcialment circular, i tota ella es fa per amples pistes (atenció als ciclistes!) ben senyalitzades. El trajecte d'anada coincideix amb el GR-92. El camí de tornada s'enfila fins la carena per veure el mar i treure el nas al Maresme.
La caminada s'inicia al Coll de Can Benet Vives, al veïnat d'Hortsavinyà. Per arribar-hi cal agafar a Tordera la carretera d'Hortsavinyà, que surt una mica abans d'arribar a la població (venint de l'AP-7). La carretera, asfaltada només en alguns trams, s'enfila tot fent molts revolts. Una mica abans d'arribar a Hortsavinyà cal agafar la desviació que indica "Benet Vives". Al coll, identificable per l'entrada de la finca "Benet Vives" hi ha força espai per a deixar el cotxe, en una esplanada presidida per un gegantí pal amb indicadors de direcció.
0:00 h. Coll de Benet Vives. Al SW del coll hi ha dos camins. Hem d'agafar el que està una mica més a la dreta, que fa baixada (pel del costat serà per on tornarem). Hi ha indicadors del GR-92. 
El camí va fent suaus pujades i baixades entre castanyers, arboços i roures, pel vessant obac de la serra. Hem de seguir sempre la pista principal, ignorant els camins que surten a costat i costat.
0:35 h. Font de la Brinxa, a l'esquerra del camí. Al costat de la font s'hi forma una bassa.
0:45 h. Carbonera, a l'esquerra del camí, en una zona amb sureres.

1:00 h. Creuament. A l'esquerra el camí s'enfila cap a Santa Maria de Montnegre (serà per on tornarem). 
Hem de seguir a la dreta, de baixada.

1:25 h. Carbonera, a l'esquerra del camí, mig amagada per la bardissa.
1:27 h. Alzina Grossa de Can Preses. Gran arbre monumental, a la dreta del camí.
1:32 h. Can Preses, mas situat per sota del camí, a la dreta de la nostra marxa. 
1:43 h. Desviació, a la dreta, amb un indicador que ens porta a Sant Martí de Montnegre.
1:45 h. Sant Martí de Montnegre. 
Per retornar hem de desfer el camí fins a la bifurcació descrita a (1:00 h.)

2:30 h. Bifurcació: a l'esquerra, de baixada, seguiríem del tot el camí d'anada. Hem de seguir per la dreta, enfilant-nos en direcció a Santa Maria de Montnegre, tot deixant el GR-92. El camí va fent una pujada sostinguda.

2:53 h. Font del Degotall, a la dreta
2:55 h. Santa Maria de Montnegre. Al davant de l'ermita hi ha les restes del Roure de Santa Maria, arbre monumental que fou abatut per una tempesta el gener del 2010. Seguim el camí de pujada.

3:00 h. Coll d'en Cona. El camí arriba a la carena i ens aboquem al Maresme, amb el mar de teló de fons i Sant Pol arraulit a la costa.
3:01 h. Bifurcació. Seguim el camí que planeja pel fil de la carena, entre sureres.
3:08 h. Per la dreta se'ns uneix una pista; seguim de front.
3:18 h. El camí desemboca a mitja corba d'una altra pista que puja del vessant maresmenc. Seguim a l'esquerra, de pujada.
3:28 h. Bifurcació. Seguim a l'esquerra, de pujada.
3:30 h. Nova bifurcació. Seguim a l'esquerra. 
El camí comença a baixar enmig d'una zona de xalets, sense cap sentit urbanístic i sense cap concessió a l'estètica.
3:40 h. Coll de Benet Vives. Final de l'excursió.

dilluns, 3 de novembre de 2014

L'Estany Negre. Presa de Cavallers- Presa de Cavallers

Excursió realitzada el 1/11/2014

Apuesta excursió permet endinsar-se al cor d'una de les zones més espectaculars del Pirineu Central, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Nosaltres hem arribat només fins l'Estany Negre, però es pot allargar la caminada 15 minuts més fins arribar al refugi Ventosa i Calvell. En aquesta ocasió ens hem quedat a l'estany atès que, per les dates, el refugi estava tancat.
Es tracta d'una caminada amb totes les característiques de l'alta muntanya: terreny irregular, desnivells que es salven sense concessions i sempre a una alçada de dos mil metres o més, la qual cosa es nota a l'hora d'omplir els pulmons. Cal anar ben equipat i assegurar-se bé de les condicions meteorològiques, així com deixar ben indicat on es va: una simple torta de turmell aquí pot resultar molt cara. Per altra banda, el camí està ben indicat, amb rètols i pals de fusta pintats de groc a la seva part superior, així com també amb fites de pedra.
La caminada s'inicia a l'aparcament que està situat sota mateix de la presa de Cavallers.

0:00 h. Aparcament de la Presa de Cavallers. Prenem el camí que s'inicia a l'esquerra a l'entrada de l'aparcament. El camí puja fort, amb alguns trams d'escales, fins arribar a la carretera que duu a la resclosa. La seguim a l'esquerra.
0:08 h. Resclosa. Seguim l'ample camí que passa per la vora oriental de l'embassament, al costat obac. El camí va fent suaus pujades i baixades. Durant els primers metres el camí és ample i planer; després es torna més irregular i travessa, en alguns trams, alguns tarterams.
0:45 h. Final de l'embassament. El camí inicia una forta però curta pujada.
1:00 h. Pleta de Riu Malo. Ample prades cobertes de mulleres, que reuneixen les aigües del Torrent de l'Estany Negre i les del Riu Malo, que baixa de l'oest, del Besiberris i el Coma-lo-forno. Uns ponts ajuden a travessar els diferents braços dels torrents, adreçant-nos cap al final de la pleta.
1:12 h. Final de la Pleta. A l'esquerra es precipiten les aigües del barranc de les Llastres.
1:15 h. Llastres de la Morta. El camí s'enfila ara de valent per superar aquest relleix. En algun tram està empedrat. Guanyem alçada ràpidament, en direcció NEN.

1:55 h. Travessem el barranc i passem a la seva riba dreta. 
2:00 h. Poc després, enmig d'un petit bosquet, tornem a travessar el torrent. La pujada ara es suavitza una mica i el camí es dirigeix cap a l'est. La panoràmica, sobretot al darrere nostre, s'eixampla majestuosament.


2:30 h. Estany Negre. després d'un petit collet arribem al damunt de l'Estany Negre. Si el temps és bo, com és el cas, val la pena aprofitar aquesta talaia per recuperar l'alè i admirar el paisatge. 
En direcció ENE (camí del Refugi) destaquen les agulles de Travessani. Al darrere nostre, cap a ponent, la mola del Pa de Sucre i el Massís dels Besiberris. Més a la vora, també es pot contemplar la senzillesa de les flors de safrà, que treuen el cap enmig dels prats.


Per tornar, refem el mateix camí. És de baixada, i per tant no es bufa tant, però atenció amb la irregularitat del terreny perquè és força trenca-turmells. Millor fer-ho amb calma i gaudir del paisatge.


4:45 h. Aparcament. Fi de l'itinerari.