dilluns, 18 de febrer de 2019

(Salvem) Les Coves de Can Riera. Torrelles de Llobregat- Torrelles de Llobregat

Excursió realitzada el 17/2/18

Crec que era Josep Pla qui deia, més o menys, que Catalunya és un país tan petit que amb prou feines hi caben dos o tres escriptors, i tres o quatre pintors. L'aforisme de Pla caldria aplicar-lo també al patrimoni natural del país: un lloc tan petit no pot permetre's el luxe de perdre aquells indrets tan especials que conté. Un d'aquests indrets són les Coves de Can Riera, una meravella geològica, un prodigiós barroc de pedra arenisca forjat per l'aigua, el vent i el temps. Un indret fantàstic però tremendament fràgil, que no podrà suportar gaire temps l'impacte de les desenes de persones que les visiten (les visitem), fet encara potenciat pel fet de trobar-se enmig de la macrometròpoli barcelonina. El dia que vàrem anar-hi potser les varen visitar cent cinquanta persones. El corriol d'accés a les coves va quedar col·lapsat per la filera dels que hi pujaven i la dels que en baixaven. Durant anys la presència de nombroses figueres de moro les protegia una mica, però ara fins i tot els cactus han perdut gairebé totes les punxes.
Deixant de banda els brètols que s'hi acosten i que no poden resistir la temptació de deixar el seu nom gravat a les parets, el sol fet de suportar el pas de tanta gent, encara que hi vagi amb la millor de les intencions i amb el màxim respecte, està provocant una erosió tan gran, sobretot als camins d'accés, que aviat serà impossible d'arribar-hi. Això ja ha passat a la tartera del Pedraforca, i és urgent que les administracions, Ajuntament, Diputació, Generalitat, qui sigui, s'hi posi ben aviat. Hi ha tres escenaris possibles,dels quals, dos de ben dolents: l'un, irreversible, és la destrucció de les coves per no poder suportar la pressió dels visitants; un altre és que s'hagi d'impedir l'accés per tal de preservar-les. A hores d'ara l'únic escenari acceptable, i encara possible, és la regulació de l'accés. Potser caldria condicionar el camí d'accés (el tram final, el que s'enfila a les coves) amb passeres de fusta i qui sap si caldria limitar-ne el nombre de visitants. Entenem que pels habitants de la zona, que n'han gaudit sense problemes durant tota la vida, una mesura així pugui significar un daltabaix, però és millor això que no pas la destrucció o el tancament.
Des de Xino-xano fa temps que ens movem amb el dubte, i la contradicció, d'estar entre el fet de poder compartir el descobriment del nostre patrimoni natural, per un costat, però de facilitar la sobre-saturació d'aquest mateixos indrets per l'altre. El juliol del 2014 vàrem publicar una ressenya sobre l'excursió als Set Gorgs de Campdevànol. Aquell mateix estiu aquesta ressenya va aparèixer referenciada a la revista Time Out. En un primer moment ens vàrem sentir afalagats, però aviat ens vàrem horroritzar quan vàrem veure les conseqüències que això havia comportat: encara que només hi hagi anat una desena part de les persones que han visitat l'entrada del bloc, això representa unes deu mil persones (que, evidentment, no hi han anat soles). Resultat? Impacte humà, sobre-saturació, necessitat de regulació i perjudicis per a la gent de la comarca. 
Fins a l'últim moment hem estat rumiant sobre escriure la ressenya o no. Finalment hem optat per fer aquest escrit de socors. Avui no detallarem com arribar a les coves (ho trobareu fàcilment a internet) però sí que us demanem que, si teniu la possibilitat de fer arribar aquest crit de socors a qui hi pugui fer alguna cosa, ho feu. Pel futur de tots.