diumenge, 27 de novembre de 2022

Xinoxano s'acomiada de la xarxa


Un bon dia de març de ja fa catorze anys en J., un amic dels de sempre, ens va proposar de fer una excursioneta dominical per tal de veure’ns i explicar-nos les darreres novetats. Vàrem anar fins a Sant Cugat i des d’allà, passet a passet, fins a Barcelona. Ens ho vàrem passar molt bé i vàrem quedar en repetir l’experiència però unes vegades per un nap, unes altres per una col, el temps va anar passant i no trobàvem el moment de cordar-nos altre cop les botes. La T. ho va tenir clar: hem de fer un calendari i posar dates; si no, no hi haurà manera de posar-nos d’acord. I així va ser. El febrer del 2009 inauguràvem, al Garraf i amb un bon grupet d’amics, un llarg reguitzell de caminades que a dia d’avui encara continua.
Per fer aquelles primeres caminades ens documentàvem amb llibres i revistes d’excursionisme però ben aviat vàrem descobrir l’enorme i interessantíssima oferta que la xarxa oferia mitjançant pàgines web i blogs. Això ens va animar a crear també nosaltres un blog a través del qual poguéssim compartir la nostra experiència posant-la a l’abast de totes aquelles persones que la trobessin interessant. Volíem que fos una eina útil, que s’hi pogués trobar allò que nosaltres buscàvem quan fèiem les nostres cerques.
Des d’aquell febrer del 2009 fins ara hem seguit anant d’excursió i ho hem compartit a través d’aquest blog que esteu llegint ara. Uns anys més, uns altres menys, però hem aconseguit publicar 107 entrades, de les quals 103 corresponen a rutes excursionistes. Ni la pandèmia no va aconseguir aturar-nos.
El juliol del 2014 va passar un fet, però, que va encendre la guspira de la reflexió que ara us aportem. Aquell juliol vàrem anar a fer la ruta dels set gorgs de Campdevànol, un indret magnífic del qual la gent de l’entorn en gaudia des de sempre. El cas és que, sense que sapiguem ni com ni a través de qui, la referència a la nostra ressenya es va publicar en una revista gratuïta i de gran tiratge. El resultat va ser immediat: les consultes al blog es varen disparar i la ressenya de l’excursió als gorgs ha anat acumulant visites fins arribar a les 102.000! En poc temps aquell indret es va massificar i es varen haver de restringir els accessos i els usos amb gran perjudici per a tothom però, sobretot, per a la gent de la contrada. Hauria passat també sense la nostra publicació? No ho sabem, però no ens vàrem poder treure del damunt un cert sentiment de culpabilitat.
Des d’aleshores que arrosseguem aquest pes, reforçat encara més pel fet d’haver-se repetit, amb altres indrets com a escenari, situacions que ens han fet reflexionar en la mateixa direcció. Va passar el temps i semblava que la pandèmia ens hauria d’haver servit per a canviar alguns hàbits, per tenir una mirada diferent sobre el nostre entorn, però no ha estat així. Tots sabem com s’han hagut d’adoptar mesures restrictives per accedir a algunes àrees i intentar, així, evitar-ne el seu deteriorament. Ho hem vist: al Delta de l’Ebre, al Montseny, a la Garrotxa, però també a l’Everest, a Venècia o al Maasai Mara. Cada cop queden menys racons que no estiguin massificats. Fa unes setmanes dos pobles fantàstics, Siurana i Rupit, rebutjaven ser inclosos al llistat dels pobles més bonics d’Espanya: temien que la seva presència en aquella llista provoqués una allau de visitants que no poguessin gestionar. Dies enrere escoltava una entrevista que li feien a la Maruja Torres. L’entrevistador li demanava pels seus restaurants preferits i ella no li’n va voler dir cap: “Si te’ls dic tothom ho sabrà, s’omplirà de gent i aleshores deixaran de ser els meus restaurants preferits”.
La voluntat de compartir ens portaria a seguir publicant les nostres experiències; la responsabilitat de no contribuir al deteriorament del nostre entorn a deixar de fer-ho. Sabem que tot plegat té moltes lectures i que no hi ha una única interpretació, però ens hem de decidir i ho fem conscients de que no tothom hi estarà d’acord: hem decidit que aquest sigui el darrer post d’aquest blog. Seguirem anant amunt i avall pel país, perquè conèixer és estimar, però ho farem en la intimitat, sense contribuir al soroll. No ha estat una decisió fàcil, però ja ens disculpareu. Una abraçada a tothom que ens ha estat seguint fins ara. Ens veiem pel camí.

dimecres, 1 de juny de 2022

Turons de l'Alta Segarra. Pujalt- Pujalt

Excursió realitzada el 29-5-2022

Aquesta caminada, lluny de les habituals rutes excursionistes, ens permet conèixer un paisatge de suaus turons i un parell de nuclis urbans que per si sols ja val la pena de conèixer. En el cas de Pujalt, a més, destaca la presència del Memorial de l'Exèrcit Popular, que es pot visitar prèvia sol·licitud. Per la ruta que seguim destaca també el parc eòlic que en més d'un punt ens fa pensar que caminem entre gegants. És molt recomanable fer-la a la primavera, quan la calor encara no és exagerada i així poder gaudir d'un paisatge ple de verds de totes les tonalitats, esquitxats de flors de tots els colors. Si ensopegueu la floració de la colza, bingo!(no va ser el nostre cas).
La ruta no té grans desnivells però va fent pujades i baixades seguint el relleu del terreny. Els camins són clars excepte en un punt en què es perd i en el que cal caminar uns 300 metres vorejant uns conreus. A l'horari que detallem no s'inclou el temps que es vulgui esmerçar en visitar els nuclis de Pujalt i de L'Astor.
Comencem la caminada a Pujalt, al costat de l'església de Sant Andreu, i dediquem una estoneta a badar pels carrerons del poble. De dalt del castell estant s'obre una bona panoràmica cap el Pre-Pirineu i el Pirineu.



0:00 h. Sortim del poble pel sud. A la bifurcació que hi ha de sortida prenem el camí de la dreta (el que ara veiem a l'esquerra serà el camí pel qual tornarem). El camí va baixant suaument, entre conreus.


0:14 h. Carretera asfaltada. La seguim a l'esquerra.
0:16 h. Bifurcació. Seguim el trencall de la dreta, que baixa.
0:20 h. Font del Pou Bord. Mina d'aigua presidida per un enorme roure.

0:28 h. Seguim endavant, pujant una mica. Hem de deixar l'asfalt i agafar un camí que surt perpendicular a l'esquerra.
0:32 h. Després que el camí faci un gir pronunciat a l'esquerra, trobem una bifurcació. Seguim el camí de la dreta. Una mica més enllà, a la dreta, i en mig dels camps, veiem una construcció de pedra seca. Ens trobem en mig del Parc Eòlic.


0:43 h. Desviació, a l'esquerra, fent baixada.
0:49 h. Bifurcació. Seguim a la dreta.
0:56 h. El camí desemboca perpendicularment en un altre d'asfaltat, que hem de seguir a l'esquerra.
0:58 h. Sant Joan de les Torres. Antic veïnat de les Torres de Més Amunt, amb les restes de l'ermita gòtica de Sant Joan.
1:00 h. Deixem l'asfalt per agafar un camí a la dreta.
1:02 h. A la bifurcació seguim el camí de l'esquerra.
1:05 h. Nova desviació, a l'esquerra, fent baixada. El camí arriba a uns camps (quan nosaltres hi vàrem anar eren de colza però ja sense flor) i, tot d'una desapareix. Seguim vorejant el camp, amb el conreu a la nostra dreta i, una mica més amunt i separat per un marge de pedra, un altre conreu, al qual accedim (no n'estic segur, però diria que era de mostassa). Fem una ampla volta de 180 graus vorejant el camp.

 
1:17 h. A la dreta i fent baixada surt un camí, molt herbós però evident, que seguim. Anem seguint sempre aquest camí principal.
1:47 h. L'Astor. Nucli urbà d'estructura medieval. Val la pena passejar pels seus carrerons.



Per seguir la ruta hem de situar-nos al lloc per on hem arribat al poble i, deixant una construcció a l'esquerra, seguir un camí que aviat fa un gir de noranta graus i baixa cap a la Pallissa del Vila. Seguim sempre aquest camí en direcció est.
2:00 h. Desviació a l'esquerra, en direcció nord. Quan nosaltres hi vàrem anar el camí que seguia en direcció est estava barrat i s'hi estaven instal·lant canonades.
2:28 h. Carretera. la creuem i travessem unes naus de bestiar, seguint en direcció NW.
2:41 h. Bifurcació, presidida per un dipòsit circular. Seguim el camí de la dreta. 
2:45. A l'alçada de la Granja Bayona el camí asfaltat fa un gir de 90 graus a la dreta. Nosaltres hem de seguir recte, per un camí de terra. El camí comença a fer llaçades per enfilar-se fins el nucli de Pujalt.
3:00 h. Pujalt. Fi de la caminada.

Teniu el track per a wikiloc aquí

diumenge, 20 de febrer de 2022

Les Tines del Flequer

Excursió realitzada el 19/2/22

La ressenya d'avui és més una caminada que una excursió, perquè ni per distància ni per dificultat es mereix aquest nom. En canvi són moltes les coses a veure, sempre relacionades amb la humanització del territori i el treball que, durant anys, han estat duent a terme les persones que l'han poblat. Tot seguint la Vall del Riu Flequer trobem un seguit de construccions de pedra seca, entre les quals destaquen les tines. Aquestes eren unes construccions que s'utilitzaven per a trepitjar el raïm a peu mateix de vinya. Cada pagès tenia les seves tines però sovint s'agrupaven per a reforçar-ne la seguretat. Un cop obtingut el most aquest es transportava cap els cellers a llom de mules. Tot aquest paisatge, ara cobert per pi blanc i brolla va estar, fins l'arribada de la fil·loxera, entapissat de vinyes, organitzades en feixes. 
El camí no presenta dificultats. En algun punt trobem alguns graons i durant la caminada anirem trobant senyals indicadors i panells informatius. 
Arribem al punt d'inici per la carretera que va de Rocafort fins El Pont de Vilomara. Venint del Pont de Vilomara i just abans d'arribar al quilòmetre 4 trobarem a mà dreta un camí que baixa, amb indicacions de les tines i de Ca n'Oristrell. A uns 100 metres trobem una zona d'aparcament, on iniciem la caminada.

0:00 h. Pàrquing de Ca n'Oristrell. Seguim endavant en lleugera pujada per un camí emporlanat.
0:04 h. Deixem el porland i seguim el camí que planeja a la dreta.
0:06 h. Bifurcació. El nostre camí fa un gir a la dreta. Al camí frontal, que no seguim, veiem un senyal de direcció prohibida.
0:17 h. Bifurcació. El camí que puja, a l'esquerra, serà per on tornarem. Ara tombem a la dreta, de baixada.
0:19 h. Bifurcació. Deixem momentàniament el camí principal i anem cap a l'esquerra, a les Tines del Bleda.
0:20 h. Tines del Bleda. Són dues tines amb les corresponents barraques a la part de baix. Dins d'aquestes podem observar el broc per on baixava el most, que s'anomenava boixosa perquè se solia tapar amb un tronc de fusta de boix. A l'exterior de les tines podem veure, també, la base d'una premsa.

Tornem al camí principal que seguim de baixada.
0:27 h. Barraca. Les tines són, sens dubte, les construccions més espectaculars però no podem oblidar tot el conjunt de treball de pedra, des de les feixes a les barraques, que podem veure arreu.
0:30 h. Nou trencall que hem de seguir a l'esquerra per després retornar a aquest punt. El camí planeja pel mig del bosc.
0:32 h. Tines del Tosques. Es tracta d'un conjunt de tines amb unes grans barraques a la seva base. Tornem enrere fins al camí que seguiem i continuem en lleugera pujada.
0:47 h. Passera de pedra sobre un rec.
0:50 h. Dipòsit de vinya. Aquí s'hi preparava l'anomenat brou bordelès que s'utilitzava per protegir els ceps de malures. Seguim endavant i aviat veiem, de lluny, les Tines de l'Escudelleta.


1:03 h. Tines de l'Escudelleta. Gran conjunt format per 12 tines i les corresponents barraques. Seguim endavant fins a creuar el torrent. Portem una llarga temporada de sequera però l'erosió de les vores del torrent indica que, quan baixa aigua, en baixa de debò.

1:16 h. Arribem a una pista gran, que serà la que seguirem a la tornada. Per ara la seguim a la dreta.
1:19 h. Tines del Ricardo. Espectacular conjunt, a tocar de la riera, format per set tines.



1:32 h. Tines del Camí. A l'esquerra del camí trobem les restes d'una tina, mig enderrocada i, una mica més endavant una altra de ben conservada en la qual podem observar unes grans lloses de pedra que en sobresurten, a tall de graons. 
1:40 h. Bifurcació. La nostra intenció era seguir endavant per arribar fins El Flequer, el gran mas que domina la vall. Però uns cartells rotundament explícits prohibint el pas ens fan pensar que no cal. No sabem si els de Cal Flequer són ferèstecs o més aviat n'estan fins el capdamunt de que badocs com nosaltres ens fiquem a casa seva. Com que hem ensopegat un dia lleganyós decidim que més val buscar un bon lloc per esmorzar abans no plogui. Girem cua.
1:52 h. Bifurcació, poc després de passar de nou per les Tines del Ricardo. A l'anada hem vingut pel camí de l'esquerra. Ara seguim per la pista ampla, a la dreta. pel vessant oposat al que hem vingut.
2:00 h. El camí s'enlaira una mica i ens ofereix unes bones vistes sobre les Tines de l'Escudelleta.

2:13 h. Barraca, a la dreta del camí.
2:18 h. Trobem un camí que se'ns uneix per l'esquerra. En aquest punt retrobem el primer tram de camí que havíem seguit a l'inici. Només hem de desfer el que ja havíem fet.
2:30 h. Aparcament i final de la caminada.

Us deixem el track que hem seguit, agraint-li a RofoManus, que n'és l'autor. Cliqueu aquí.

    

diumenge, 30 de gener de 2022

Ruta prehistòrica de Céllecs. Vilanova del Vallès- Vilanova del Vallès

Excursió realitzada el 29/1/2022

Per a fer aquesta excursió ens inspirem en la ressenya que apareix al número 936-937 de la revista Muntanya, del CEC. A la ressenya el sentit de la caminada és invers al que proposa el track de Wikiloc que hi apareix enllaçat. Creiem que és millor seguir aquest darrer perquè d'aquesta manera el tram de camí abrupte més llarg es fa de pujada, que sempre és més fàcil que no pas fer-lo de baixada. Aquest mateix caràcter abrupte del camí fa que qualifiquem l'excursió com de moderada dificultat; altrament, la distància és curta i no hi ha gaire desnivell (tot i que, quan s'enfila, s'enfila de cop). Hem de tenir en compte que, en l'horari que indiquem s'hi ha inclòs tota l'estona de badar, per mirar el paisatge, per encantar-se per qualsevol cosa, per agafar aire o, en aquest cas, per admirar els jaciments pels quals passem.
Trobar l'inici de l'excursió té la seva gràcia. Ens hem de situar a Vilanova del Vallès, al barri de les Roquetes, al final del carrer de la Roca Foradada que és la continuació sense sortida del carrer del Lliri. Al final del carrer hi ha una cadena que barra el pas a vehicles i l'inici del camí, que està senyalitzat.


0:00 h. Comencem a caminar per l'evident camí que s'inicia al final del Carrer de la Roca Foradada. El camí planeja per un bosc de pi i alzina, dens i ben conservat, molt bonic. 

0:05 h. Cruïlla. A un costat i a l'altre del camí principal s'inicien un senders que duen, a l'esquerra, al Dolmen de Can Gol II i, a la dreta, a la Roca Foradada. Anem cap el dolmen.
0:07 h. Dolmen de Can Gol II. Se'n conserven les tres pedres laterals però no la coberta. Tornem a la cruïlla anterior per anar, per un sender enmig del bosc, cap a la Roca Foradada.
0:15 h. Roca Foradada. Hi arribem després d'haver deixat, a l'esquerra, uns grans blocs de granit. La Roca Foradada és també de granit amb la particularitat de que s'hi va excavar una gran cavitat. Podria tenir caràcter funerari? En qualsevol cas, una feinada, perquè foradar el granit amb l'utillatge de l'època no deuria ser cosa fàcil. Retornem a la cruïlla per seguir de nou el camí principal.
0:26 h. Bifurcació. En aquest punt és on divergeixen la ressenya escrita i el track. Nosaltres agafem el camí de la dreta, més planer. Per la pista frontal, que fa una bona pujada, és per on tornarem.
0:30 h. Pedra de les Orenetes. Enorme bloc granític molt erosionat que pot servir d'aixopluc. Sembla que s'hi varen descobrir pintures rupestres. A la part del darrere hi ha un seguit d'incisions horitzontals. Igual que de vegades ho fem amb els núvols, les formes dels blocs de pedra poden fer volar la nostra imaginació i descobrir-hi animals, figures humanes o el que la nostra fantasia ens evoqui. Val la pena tocar-la, la pedra. És noble, desprèn energia, inspira. Al llarg de tota l'excursió anirem veient, enmig del bosc, gran quantitat d'aquests blocs.



El camí segueix planejant més o menys durant un tram, tot seguint les entrades i sortides dels torrents, per a després començar a enfilar-se poc a poc
0:54 h. Drecera, a l'esquerra del camí. Sembla més una torrentera que un camí. Puja fort. Ens hi enfilem i al final, després de girar a l'esquerra, arribem a un carrer asfaltat (si no haguéssim agafat la drecera també hauríem arribat al mateix carrer, però una mica més avall).
0:57 h. Carrer de l'Acàcia, al barri de Bosc Ruscalleda. El seguim uns metres a l'esquerre.
1:00 h. Deixem l'asfalt i prenem un camí molt erosionat que s'enfila a l'esquerra. El camí fa un gir a l'esquerra (deixem una altre torrentera que baixa de front) i, l'anem seguint entre xaragalls, blocs de pedra i arrels de pi. 
1:05 h. En arribar a un gran pi la pujada es suavitza una mica i hem de seguir cap a la dreta. A partir d'aquí ens espera un tram que de tant en tant ens permet un respir i planeja però en el que, bàsicament, hem d'enfilar-nos per aquesta mena d'híbrid entre camí/torrentera. Busquem-li la part positiva: les pedres i les arrels dels pins converteixen aquest tram de camí en un magnífic conjunt escultòric.


1:38 h. Pista. La seguim a l'esquerra.
1:44 h. La pista arriba al punt més alt que assolirem avui i se'ns obre la visió de la part nord del Vallès, del Corredor i del Montseny. El bosc, en aquest punt, és una mica més esclarissat.
1:47 h. Pista.  Nosaltres seguim la pista cap a l'esquerra, de baixada. 
1:50 h. Nova pista. A la dreta aniríem cap a l'ermita de Sant Bertomeu de Cabanyes. Seguim a l'esquerra. A partir d'aquí anirem trobant molts trencants i desviacions però l'avantatge és que el camí de la ruta prehistòrica està ben senyalitzat i segueix, a més, els senyals blancs i grocs del PR C.36.
1:54 h. A la dreta baixa un camí. Seguim recte.
1:56 h. Bifurcació. Anem cap a la dreta.
2:00 h. Trifurcació. Seguim el camí que baixa cap a l'esquerra.
2:02 h. Nova trifurcació. Seguim el del mig. 
2:10 h. Dolmen de Céllecs. És el més ben conservat, ja que manté la coberta. La pregunta és: atesa la densitat de jaciments que hi ha en aquesta zona, quants de semblants a aquests deu haver-hi colgats pel bosc? Com les restes maies del Petén, vaja, però al Vallès i del Paleolític. El camí s'orienta ara de manera que podem veure Montserrat, Sant Llorenç del Munt i, a través de la vall del Congost, el Pirineu.
El dolmen és del Paleolític. La gossa és actual

2:23 h. Plat del Rei. Bloc de granit on, a la part superior, s'hi ha buidat una mena de cassola. Al costat hi ha un altre bloc amb tot d'incisions gravades.

2:26 h. El camí desemboca en una pista que seguim a l'esquerra. S'acaba la baixada forta.
2:29 h. Drecera, a l'esquerra del camí principal (hi ha un indicador).
2:32 h. Arribem de nou a la pista principal que seguim en el sentit de la baixada.
2:41 h. Desviació, a la dreta, per anar a la Pedra de les Creus.
2:43 h. Pedra de les Creus. La peculiaritat d'aquest gran bloc és que està cobert per creus gravades a la pedra. Retornem al camí principal.
2:49 h. Arribem a la bifurcació que havíem trobat al punt horari (0:26 h). A partir d'aquí es tracta de desfer el camí que havíem seguit a la pujada, però en sentit invers.
3:00 h. Carrer de la Roca Foradada. Fi de l'excursió.

Troba aquí la ruta a Wikiloc