diumenge, 20 de febrer de 2022

Les Tines del Flequer

Excursió realitzada el 19/2/22

La ressenya d'avui és més una caminada que una excursió, perquè ni per distància ni per dificultat es mereix aquest nom. En canvi són moltes les coses a veure, sempre relacionades amb la humanització del territori i el treball que, durant anys, han estat duent a terme les persones que l'han poblat. Tot seguint la Vall del Riu Flequer trobem un seguit de construccions de pedra seca, entre les quals destaquen les tines. Aquestes eren unes construccions que s'utilitzaven per a trepitjar el raïm a peu mateix de vinya. Cada pagès tenia les seves tines però sovint s'agrupaven per a reforçar-ne la seguretat. Un cop obtingut el most aquest es transportava cap els cellers a llom de mules. Tot aquest paisatge, ara cobert per pi blanc i brolla va estar, fins l'arribada de la fil·loxera, entapissat de vinyes, organitzades en feixes. 
El camí no presenta dificultats. En algun punt trobem alguns graons i durant la caminada anirem trobant senyals indicadors i panells informatius. 
Arribem al punt d'inici per la carretera que va de Rocafort fins El Pont de Vilomara. Venint del Pont de Vilomara i just abans d'arribar al quilòmetre 4 trobarem a mà dreta un camí que baixa, amb indicacions de les tines i de Ca n'Oristrell. A uns 100 metres trobem una zona d'aparcament, on iniciem la caminada.

0:00 h. Pàrquing de Ca n'Oristrell. Seguim endavant en lleugera pujada per un camí emporlanat.
0:04 h. Deixem el porland i seguim el camí que planeja a la dreta.
0:06 h. Bifurcació. El nostre camí fa un gir a la dreta. Al camí frontal, que no seguim, veiem un senyal de direcció prohibida.
0:17 h. Bifurcació. El camí que puja, a l'esquerra, serà per on tornarem. Ara tombem a la dreta, de baixada.
0:19 h. Bifurcació. Deixem momentàniament el camí principal i anem cap a l'esquerra, a les Tines del Bleda.
0:20 h. Tines del Bleda. Són dues tines amb les corresponents barraques a la part de baix. Dins d'aquestes podem observar el broc per on baixava el most, que s'anomenava boixosa perquè se solia tapar amb un tronc de fusta de boix. A l'exterior de les tines podem veure, també, la base d'una premsa.

Tornem al camí principal que seguim de baixada.
0:27 h. Barraca. Les tines són, sens dubte, les construccions més espectaculars però no podem oblidar tot el conjunt de treball de pedra, des de les feixes a les barraques, que podem veure arreu.
0:30 h. Nou trencall que hem de seguir a l'esquerra per després retornar a aquest punt. El camí planeja pel mig del bosc.
0:32 h. Tines del Tosques. Es tracta d'un conjunt de tines amb unes grans barraques a la seva base. Tornem enrere fins al camí que seguiem i continuem en lleugera pujada.
0:47 h. Passera de pedra sobre un rec.
0:50 h. Dipòsit de vinya. Aquí s'hi preparava l'anomenat brou bordelès que s'utilitzava per protegir els ceps de malures. Seguim endavant i aviat veiem, de lluny, les Tines de l'Escudelleta.


1:03 h. Tines de l'Escudelleta. Gran conjunt format per 12 tines i les corresponents barraques. Seguim endavant fins a creuar el torrent. Portem una llarga temporada de sequera però l'erosió de les vores del torrent indica que, quan baixa aigua, en baixa de debò.

1:16 h. Arribem a una pista gran, que serà la que seguirem a la tornada. Per ara la seguim a la dreta.
1:19 h. Tines del Ricardo. Espectacular conjunt, a tocar de la riera, format per set tines.



1:32 h. Tines del Camí. A l'esquerra del camí trobem les restes d'una tina, mig enderrocada i, una mica més endavant una altra de ben conservada en la qual podem observar unes grans lloses de pedra que en sobresurten, a tall de graons. 
1:40 h. Bifurcació. La nostra intenció era seguir endavant per arribar fins El Flequer, el gran mas que domina la vall. Però uns cartells rotundament explícits prohibint el pas ens fan pensar que no cal. No sabem si els de Cal Flequer són ferèstecs o més aviat n'estan fins el capdamunt de que badocs com nosaltres ens fiquem a casa seva. Com que hem ensopegat un dia lleganyós decidim que més val buscar un bon lloc per esmorzar abans no plogui. Girem cua.
1:52 h. Bifurcació, poc després de passar de nou per les Tines del Ricardo. A l'anada hem vingut pel camí de l'esquerra. Ara seguim per la pista ampla, a la dreta. pel vessant oposat al que hem vingut.
2:00 h. El camí s'enlaira una mica i ens ofereix unes bones vistes sobre les Tines de l'Escudelleta.

2:13 h. Barraca, a la dreta del camí.
2:18 h. Trobem un camí que se'ns uneix per l'esquerra. En aquest punt retrobem el primer tram de camí que havíem seguit a l'inici. Només hem de desfer el que ja havíem fet.
2:30 h. Aparcament i final de la caminada.

Us deixem el track que hem seguit, agraint-li a RofoManus, que n'és l'autor. Cliqueu aquí.

    

diumenge, 30 de gener de 2022

Ruta prehistòrica de Céllecs. Vilanova del Vallès- Vilanova del Vallès

Excursió realitzada el 29/1/2022

Per a fer aquesta excursió ens inspirem en la ressenya que apareix al número 936-937 de la revista Muntanya, del CEC. A la ressenya el sentit de la caminada és invers al que proposa el track de Wikiloc que hi apareix enllaçat. Creiem que és millor seguir aquest darrer perquè d'aquesta manera el tram de camí abrupte més llarg es fa de pujada, que sempre és més fàcil que no pas fer-lo de baixada. Aquest mateix caràcter abrupte del camí fa que qualifiquem l'excursió com de moderada dificultat; altrament, la distància és curta i no hi ha gaire desnivell (tot i que, quan s'enfila, s'enfila de cop). Hem de tenir en compte que, en l'horari que indiquem s'hi ha inclòs tota l'estona de badar, per mirar el paisatge, per encantar-se per qualsevol cosa, per agafar aire o, en aquest cas, per admirar els jaciments pels quals passem.
Trobar l'inici de l'excursió té la seva gràcia. Ens hem de situar a Vilanova del Vallès, al barri de les Roquetes, al final del carrer de la Roca Foradada que és la continuació sense sortida del carrer del Lliri. Al final del carrer hi ha una cadena que barra el pas a vehicles i l'inici del camí, que està senyalitzat.


0:00 h. Comencem a caminar per l'evident camí que s'inicia al final del Carrer de la Roca Foradada. El camí planeja per un bosc de pi i alzina, dens i ben conservat, molt bonic. 

0:05 h. Cruïlla. A un costat i a l'altre del camí principal s'inicien un senders que duen, a l'esquerra, al Dolmen de Can Gol II i, a la dreta, a la Roca Foradada. Anem cap el dolmen.
0:07 h. Dolmen de Can Gol II. Se'n conserven les tres pedres laterals però no la coberta. Tornem a la cruïlla anterior per anar, per un sender enmig del bosc, cap a la Roca Foradada.
0:15 h. Roca Foradada. Hi arribem després d'haver deixat, a l'esquerra, uns grans blocs de granit. La Roca Foradada és també de granit amb la particularitat de que s'hi va excavar una gran cavitat. Podria tenir caràcter funerari? En qualsevol cas, una feinada, perquè foradar el granit amb l'utillatge de l'època no deuria ser cosa fàcil. Retornem a la cruïlla per seguir de nou el camí principal.
0:26 h. Bifurcació. En aquest punt és on divergeixen la ressenya escrita i el track. Nosaltres agafem el camí de la dreta, més planer. Per la pista frontal, que fa una bona pujada, és per on tornarem.
0:30 h. Pedra de les Orenetes. Enorme bloc granític molt erosionat que pot servir d'aixopluc. Sembla que s'hi varen descobrir pintures rupestres. A la part del darrere hi ha un seguit d'incisions horitzontals. Igual que de vegades ho fem amb els núvols, les formes dels blocs de pedra poden fer volar la nostra imaginació i descobrir-hi animals, figures humanes o el que la nostra fantasia ens evoqui. Val la pena tocar-la, la pedra. És noble, desprèn energia, inspira. Al llarg de tota l'excursió anirem veient, enmig del bosc, gran quantitat d'aquests blocs.



El camí segueix planejant més o menys durant un tram, tot seguint les entrades i sortides dels torrents, per a després començar a enfilar-se poc a poc
0:54 h. Drecera, a l'esquerra del camí. Sembla més una torrentera que un camí. Puja fort. Ens hi enfilem i al final, després de girar a l'esquerra, arribem a un carrer asfaltat (si no haguéssim agafat la drecera també hauríem arribat al mateix carrer, però una mica més avall).
0:57 h. Carrer de l'Acàcia, al barri de Bosc Ruscalleda. El seguim uns metres a l'esquerre.
1:00 h. Deixem l'asfalt i prenem un camí molt erosionat que s'enfila a l'esquerra. El camí fa un gir a l'esquerra (deixem una altre torrentera que baixa de front) i, l'anem seguint entre xaragalls, blocs de pedra i arrels de pi. 
1:05 h. En arribar a un gran pi la pujada es suavitza una mica i hem de seguir cap a la dreta. A partir d'aquí ens espera un tram que de tant en tant ens permet un respir i planeja però en el que, bàsicament, hem d'enfilar-nos per aquesta mena d'híbrid entre camí/torrentera. Busquem-li la part positiva: les pedres i les arrels dels pins converteixen aquest tram de camí en un magnífic conjunt escultòric.


1:38 h. Pista. La seguim a l'esquerra.
1:44 h. La pista arriba al punt més alt que assolirem avui i se'ns obre la visió de la part nord del Vallès, del Corredor i del Montseny. El bosc, en aquest punt, és una mica més esclarissat.
1:47 h. Pista.  Nosaltres seguim la pista cap a l'esquerra, de baixada. 
1:50 h. Nova pista. A la dreta aniríem cap a l'ermita de Sant Bertomeu de Cabanyes. Seguim a l'esquerra. A partir d'aquí anirem trobant molts trencants i desviacions però l'avantatge és que el camí de la ruta prehistòrica està ben senyalitzat i segueix, a més, els senyals blancs i grocs del PR C.36.
1:54 h. A la dreta baixa un camí. Seguim recte.
1:56 h. Bifurcació. Anem cap a la dreta.
2:00 h. Trifurcació. Seguim el camí que baixa cap a l'esquerra.
2:02 h. Nova trifurcació. Seguim el del mig. 
2:10 h. Dolmen de Céllecs. És el més ben conservat, ja que manté la coberta. La pregunta és: atesa la densitat de jaciments que hi ha en aquesta zona, quants de semblants a aquests deu haver-hi colgats pel bosc? Com les restes maies del Petén, vaja, però al Vallès i del Paleolític. El camí s'orienta ara de manera que podem veure Montserrat, Sant Llorenç del Munt i, a través de la vall del Congost, el Pirineu.
El dolmen és del Paleolític. La gossa és actual

2:23 h. Plat del Rei. Bloc de granit on, a la part superior, s'hi ha buidat una mena de cassola. Al costat hi ha un altre bloc amb tot d'incisions gravades.

2:26 h. El camí desemboca en una pista que seguim a l'esquerra. S'acaba la baixada forta.
2:29 h. Drecera, a l'esquerra del camí principal (hi ha un indicador).
2:32 h. Arribem de nou a la pista principal que seguim en el sentit de la baixada.
2:41 h. Desviació, a la dreta, per anar a la Pedra de les Creus.
2:43 h. Pedra de les Creus. La peculiaritat d'aquest gran bloc és que està cobert per creus gravades a la pedra. Retornem al camí principal.
2:49 h. Arribem a la bifurcació que havíem trobat al punt horari (0:26 h). A partir d'aquí es tracta de desfer el camí que havíem seguit a la pujada, però en sentit invers.
3:00 h. Carrer de la Roca Foradada. Fi de l'excursió.

Troba aquí la ruta a Wikiloc




  

dilluns, 20 de desembre de 2021

Miradors d'Osona. Tavèrnoles- Tavèrnoles

Excursió feta el 19/12/2021

Tanquem l'any excursionista amb un recorregut per on la plana de Vic es comença a rebregar i s'aboca als meandres que fa el Ter abans d'eixamplar-se al Pantà de Sau. A la caminada hi ha una mica de tot: castells, ermites, jaciments neolítics, laberints de pedra i, sobretot, un paisatge rural humanitzat amb harmonia. 
Mentre ens anem acostant a Tavèrnoles una boira espessa cobreix tota la plana i el termòmetre del cotxe indica que a l'exterior estem a sis graus sota zero. Pinten bastos.
Comencem la caminada a Tavèrnoles, al Carrer del Montseny, just al davant del Restaurant Colomer "Can Janot".
 
0:00 h. Des del Carrer del Montseny pugem per unes escales que ens porten al carrer de més amunt, on també es pot aparcar. Anem cap a la dreta.
0:02 h. Veiem una passera de fusta amb la indicació de "Mirador de Tavèrnoles". Seguim aquest camí en direcció S. A la nostra dreta, entrelluquem, entre els arbres, el campanar de l'església de Sant Esteve. El camí s'enfila ràpidament entre el bosc per superar el petit cingle.
0:10 h. Mirador de Tavèrnoles. La boira ha quedat a baix i ens impedeix veure res de la plana. Per damunt la boira, però, llueixen assolellats els cingles de Cabrera i Tavertet i, més enllà, del Pirineu. Més cap a l'oest, s'endevina la Serra d'Encija i el Pedraforca. Des del mirador i sense perdre alçada surt un caminet en direcció SE que hem de seguir.


0:26 h. En unes lloses de pedra del camí s'hi poden trobar uns gravats. Quin en pot ser l'origen? S'accepten especulacions.
0:36 h. Atenció en aquest punt! Deixem el camí més o menys ample per agafar un corriol a l'esquerra que segueix la direcció NE. Hi ha una fita de pedres.
0:41 h. Aviat arribem a una zona amb grans lloses de pedra des de les que hi ha unes bones vistes en direcció nord. Damunt un espadat no gaire llunyà (NE) veiem, retallada contra els cingles de  Cabrera, l'ermita de Sant Feliuet de Savassona, cap on ens dirigirem d'aquí una estona. Seguim el camí que va baixant.


0:51 h. Castell de Savassona. Es tracta d'una propietat privada i només es pot veure des de l'exterior. Seguim una ample pista de terra que va en direcció S per després fer un gir de 180 graus i retornar cap el nord. El castell ens queda a mà esquerra.

1:07 h. Creuament. A l'esquerra s'aixeca l'església de Sant Pere de Savassona, però uns cartells molt explícits ens conviden a no entrar dins la propietat. Doncs a fer punyetes! Seguint la direcció que dúiem i just enfront hi ha un corriol que va fent un ample gir cap a l'esquerra.
1:09 h. Carretera BV5213. La creuem i a l'altre costat seguim un camí que gira cap a la dreta, cap a l'est. El camí, enmig del bosc i planer, va entrant dins d'un laberint de grans blocs de pedra que li donen una dimensió màgica.
1:23 h. Pedra del Sacrifici. El nom és prou explícit per endevinar per a què es creu que s'utilitzava. En un dels costats, unes incisions horitzontals podrien haver servit per suportar estructures d'habitatge. En un altre costat es poden veure uns graons tallats a la pedra. Però no tot és degut a la mà humana: els líquens també volen dir-hi la seva. El jaciment pertany a la Diputació de Barcelona i tenim la sort de trobar-hi un vigilant/guia que ens fa una explicació detallada i entusiasta del què s'hi pot trobar.




 
1:25 h. (Aquest horari, com el que indiquem quan hi ha un mirador, és l'horari de l'excursió SENSE aturar-se ni un moment als diferents llocs d'interès. Naturalment, el què cal és fer tot el contrari: aturar-se, badar, gaudir,... Si no fos així, tant valdria passar-se tres hores en una cinta de caminar. O no?). Camí a l'esquerra (indicat) que ràpidament s'enfila cap a Sant Feliuet. Com que haurem de tornar a baixar per aquí mateix deixem per a després la visita a la resta del jaciment.
1:36 h. Sant Feliuet de Savassona. Ermita romànica situada en un indret privilegiat. A l'interior hi ha, actualment, una exposició que n'explica la història. Sant Feliuet es troba damunt d'una cinglera de gres que té la forma aproximada d'un triangle equilàter. L'ermita es troba en un dels vèrtex (E) d'aquest triangle i en Miquel, l'ermità, ens acompanya fins el vèrtex nord per mostrar-nos el camí que haurem de seguir per a completar la ruta (Un cop ho ha fet agafa els peus de gat, la corda i la motxilla i se'n va escalar per aquestes mateixes parets que tan bé coneix. -Una on hi toqui el sol- diu.)



Hem de desfer la pujada a Sant Feliuet i retornar al jaciment neolític que està al peu per seguir visitant els diferents blocs de pedra: el Dau, la Pedra de les Bruixes, la Roca de l'Home, algunes d'elles amb gravats. El dia s'ha anat aixecant i moltes colles d'escaladors vénen a l'indret a fer boulder. Seguim un camí que està a l'esquerra de la Roca de l'Home i que va tombant en direcció NW.
1:55 h. Bifurcació. Seguim el camí de la dreta.
1:59 h. Indicador en una estaca a terra. Seguim la direcció de Sant Pere de Casserres.
2:05 h. Cruïlla amb un pal indicador. Hem de seguir a la dreta (E) en direcció a Sant Pere de Casserres. 
2:08 h. Corriol, a l'esquerra.
2:14 h. La Passarella. Construcció abandonada. Seguim el camí i aviat tenim, a la nostra dreta, la Pedrera de la Font de la Fradera. Més avall, el Ter en un dels seus profunds meandres. Avui presenta una imatge més aviat depriment, sense aigua, sense vida.

 
El camí que seguim es troba amb una ampla pista que ve de la pedrera. L'hem de seguir cap a l'esquerra, de pujada.
2:24 h. Quan el camí fa un gir cap a l'esquerra arribem a una bàscula de camions (deu ser per la pedrera, suposem) i just a l'altre costat del camí (a la dreta) s'enfila un corriol gens evident. Com a guia, el camí va a tocar d'un filat que li queda a l'esquerra.
2:29 h. El camí va girant a l'esquerra, fins al peu d'una paret. Aquí hi ha una bifurcació (on retornarem després). Per ara seguim cap a la dreta.
2:31 h. Damunt nostre hi ha una enorme llosa de pedra de forma triangular que s'avança al buit. El camí ens obliga a grimpar per arribar a la part superior. Som al que queda del Castell de s'Avellana i la vista és molt àmplia.



Desfem el darrer tram de camí fins a la bifurcació anterior. Seguim el camí cap a l'oest. El camí és planer, tot i seguir una tendència descendent.
2:56 h. Arribem a una ampla pista, entre prats i xiprers. Tornem a fer una altra marrada ja que retornarem a aquest punt després de visitar el Monestir de Santa Magdalena de Conangle. Per fer-ho, prenem la pista cap a la dreta, tot pujant.
3:00 h. Monestir de Santa Magdalena de Conangle. Fruit de múltiples modificacions, està molt ben conservat i en destaca el claustre neoclàssic, procedent de Vic, adossat a mitjans del S. XX. Un cop visitat, refem el camí de baixada i seguim baixant per la pista. A l'esquerra del camí deixem un seguit de balmes.



3:10 h. Mas Salou. Part de l'edifici està recolzat en un gran bloc de pedra. Un cop passat el mas el camí fa un gir cap a la dreta, planejant entre prats.

3:23 h. Just quan el camí fa un gir de noranta graus cap el sud hem de seguir per un prat cap a l'est (esquerre), sense un camí definit. Abans d'arribar a una construcció girem a la dreta, per atènyer el Torrent de Tavèrnoles.

3:28 h. Torrent de Tavèrnoles. El creuem com podem i ens enfilem cap a l'esquerra.
3:30 h. Pou de glaç. Restaurat. Ens enfilem pel marge, cap a la dreta, fins arribar a una pista asfaltada.
3:30 h. Camí asfaltat. El creuem i seguim per la desviació que va cap el sud en direcció del Mas de la Bauma. 
3:40 h. Mas de la Bauma. El comitè de recepció és força exòtic. Seguim el camí i a la dreta trobem una bassa (en el nostre cas, glaçada).



 
3:51 h. Bifurcació. Seguim la carretera que baixa cap a l'esquerra.
3:55 h. Carretera. Seguim a la dreta pel Carrer del Pirineu. Entrem ja en zona urbana. Seguim sempre pel carrer principal fins arribar al punt de partida.